XBMC

El XBMC sens dubte és un dels millors Media centers de codi lliure. Si no, almenys el més visualment agradable. Si deixem de banda el tema de les grabacions i reproducció de TV, que seria el tema estrella del MythTV en Linux, i del Windows Media Center en Windows, per la resta és perfecte. Està expressament dissenyat per a buscar dades de pel·lícules de moltes fonts com ara IMDB, THEMOVIEDB, etc.. i també de Sèries de TV.

A més pots afegir add-ons que et permeten veure programes d'internet. El més sorprenent és el de Pelisalacarta, que et mostra tots els fitxers de webs de descàrrega com ara SeriesYonkis i megavideo i els pots reproduir a tot el tamany que la teva TV ho permeti. Però no només això si no que un altre plugin et permet connectar-te amb el teu jdownloader o bittorrent i veure com van les descàrregues, i si s'escau, afegir un d'aquests fitxers de SeriesYonkis a la descàrrega.
Les possibilitats són infinites, mentre es vagin desenvolupant add-ons i programes. De XBMC n'hi ha per a totes les plataformes. I d'accessoris per a iPad, iPhone, Android també. Amb ells pots controlar directament el teu XBMC de l'ordinador sense necessitat de comandament a distància. Ideal per ficar música sense necessitat de encendre la TV, doncs en alguns et surten totes les llistes de pelicules, amb caràtula i tot per a triar des del mòvil.
A més no cal instalar còdecs apart perquè ja els porta inclosos, cosa que s'agraeix, doncs això amb el WM7 és bastant un merder. Vaig probar Avatar 32Gb mkv amb el WM7 i s'enganxava, en canvi amb el XBMC m'ha funcionat perfectament.
Si he de donar un punt negatiu és degut a que se'm penjava bastant i no sabia veure perquè. Finalment vaig veure que hi havia una carpeta plena de fitxers .rar que no 'digeria' gaire be. La vaig eliminar i ara sembla que no es penja gens. No estic segur de que fos això però el log no m'aclaria gran cosa més. En fi, és una pena que només per trobar això ja es penji però la resta crec que compensa en escreix.

Provant el Kinect

No fa gaire que els de Microsoft han tret el Kinect. la nova interficie completament lliure d'aparells per a competir amb la b-move de la ps3, el wiimote de la wii. El kinect està format per un emisor de infrarojos, una camara i un array de microfons i permet controlar els jocs únicament amb el teu propi cos. Et detecta el moviment i la situació i et permet interactuar amb els jocs de la forma més intuitiva possible.
Doncs be, en principi el kinect està destinat a la Xbox 360 evidentment, però no han tardat gaire en hackejarla i treure drivers per a linux i windows i han sorgit tot d'aplicacions curioses. D'altra banda, l'empresa que ha fet el kinect, ha tret un framework de programació oficial, el OpenNI, que proveeix d'una API per a escriure aplicacions amb interacció natural.
Amb aquesta base, no han tardat en sortir projectes i del que m'interessa parlar aquí és el Kinemote. Es tracta d'utilitzar el kinect per a interactuar amb el media center, concretament amb el xbmc o el boxee, tot i que, és pot configurar per a controlar finestres en general.
Total, que vaig veure el video i immediatament em va començar a caure'm la baba. Així que desprès de reflexionar durant... 2 minuts? he anat a comprar-me el Kinect i no tinc ni xbox. Això si, tinc en ment que és una cosa de futur, si no ara immediatament, estic segur que poc a poc sortiran aplicacions per utilitzar el kinect amb linux o Windows. Tant d'interacció natural amb el cos, com de reconeixement de veu, doncs porta un array de microfons que si el compres com a tal, et surt molt més car.
S'ha de tenir en compte dues coses:

• La consola xbox360 slim ja porta el kinect sense transformador, doncs el cable va només a la xbox, amb lo qual no es pot utilitzar per separat a no se que tinguis un adaptador usb i un transformador. El kinect separat si que porta l'adaptador usb i el transformador a la corrent directament
  
• El kinect per separat val 140 euros i porta un joc.

Ara estic configurant el XBMC que no era el meu media center per defecte. Es penja bastant però visualment m'agrada força. Ja he probat el kinemote i funciona. Però costa de controlar-lo. A veure si m'acostumo. De totes maneres, com ja he dit abans, això familia, només ha fet que començar...

Imagenio amb el 7MC

Imagenio, la plataforma de TV per internet que ofereix Movistar (la companyia anteriorment coneguda com Telefonica) és un trunyo, una caca. Això que vagi per endavant. El canvi de canals és lentissim. La resolució baixa. Els problemes, a dojo. L'altre dia per veure un partit de futbol, amb el seu golTV, vaig perdre un quart d'hora de partit engegant el pu** Imagenio. El Messi va tardar menys en marcar... Total, vaig acabar amb malgenio. I para colmo, em truquen de Timofònica l'endemà i em pregunten si estic content amb Imagenio. "Pues ahora que lo dices...". I la seva resposta/pregunta va ser: Quina velocitat tens? Jo, 3 Mbps. Resulta que és massa poc per a l'Imagenio. Doncs que no l'ofereixin amb el Trio de 3Mbps. no?.

Bé, ara que ja m'he desfogat, entrem en materia. Imagenio utilitza el protocol IPTV (Internet Protocol Television). O sigui ofereix Televisió digital als usuaris emprant el protocol IP sobre un ample de banda. Això vol dir que amb el router de Timofonica us entra a part d'Internet, la TV. El router assigna un canal de TV a cada adreça IP i fa streaming de video/audio per aquestes IP. L'aparell descodificador que proporciona telefònica descodifica la senyal i ens la treu per l'aparell de TV. Si volem veure l'Imagenio en una altra TV sense un descodificador al costat, necessitem un ordinador que el substitueixi. L'ordinador l'haureu de configurar per a situar-lo dins la mateixa xarxa que el descodificador, canviant la connexió d'accés a xarxes per a tenir accés a les IP correctes. Ja hi ha manuals per internet que expliquen de sobres, com configurar el PC per a veure Imagenio per l'ordinador. No ho descobriré ara. En quant a quin programa podem emprar al PC com a client de video que suporti el protocol IPTV, en Windows està clar que seria el VLC. En Linux amb el mplayer ja farem.

Però que passa si volem veure Imagenio mitjançant el nostre 7MC (o VMC). I encara diria més, i si el volem grabar? Doncs venen un plugin de la casa DVBLogic que porta per nom 'DBVLink for IPTV' que ens permet configurar la nostra connexió de IPTV com si fos una connexió de TV per satel·lit normal.
El programa ve amb dues parts. El client i el Server. Instal·lem primer el server. A continuació configurem el client i tot seguit entrem al Media center, on creem un nou server de TV com si d'un satel·lit es tractés. Necessitem un fitxer amb la llista de canals que volta per internet. I ja està? Doncs si i no. Si, ja tenim imagenio a WM7, però llavors tenim el problema dels còdecs. I és que no s'acaba de veure del tot be. En alguns canals (Gol TV per exemple) es pixelen zones de la imatge, que es queden encallades i no es refresquen fins al cap d'uns segons. Sembla que el problema és dels còdecs de Microsoft per a mpeg2. És poden substituir, hi han eines per a fer-ho com el MCDU però els altres còdecs no es que funcionin gaire millor. Els de CoreAVC potser son els que van més be. En 64 bits la cosa es complica encara més, doncs gairebé no hi ha còdecs de 64 bits per a mpeg2.

Més info:

http://chapuzasenlaweb.wordpress.com/2009/12/29/como-ver-imagenio-en-tu-ordenador/#comment-47

Retro-media center

Com han canviat les coses en pocs anys. Des del Super 8 al Video domèstic. De l'anàlogic al digital.
Però encara tenia filmacions en Super 8 de la familia que m'agradaria traspassar al mon digital. En aquests posts intentaré fer-ho de forma casolana.
El que no entenc és que els nostres pares trobin dificultat en aprendre a apretar un botó i en canvi sabessin preparar una projecció de Super 8, que a mi almenys, em sembla bastant més dificil.
Bàsicament, el procediment consisteix en fer un Screener casolà. No us cregueu que a les botigues fan algo massa més sofisticat. Els principis són els mateixos però ho fan amb millors condicions. Tenen una màquina que s'anomena Telecine, que projecta el film i una càmara de video va grabant la projecció. Nosaltres farem el mateix però a casa. Això te una sèrie d'inconvenients que desprès veurem. Així doncs que necessitem:

1. Un projector de Super 8.
2. Un lloc on projectar (no té perquè ser molt gran, podem projectar de més aprop sobre una cartulina) o pantalla de projecció.
3. Una càmera de video. (Important: si pot regular la velocitat o shutter)
4. Tarja digitalitzadora de video (si la càmera es MiniDV)
5. Software d'edició de video
6. Eines per a tractar pel·lícules de Super 8 (per poder fer cut & paste)

Important tema de la velocitat de projecció:
El Super 8 pot treure a 18 fps o 24 fps, en canvi el sistema PAL de TV, va a 25 fps. Això a la pràctica és la velocitat a la que va l'obturador. Però be, a nosaltres el que ens afecta això és un efecte anomenat flicker. Quan veguem a la pantalla el que hem grabat, podrem observar unes fluctuacions de llum o pantallades blanques molt típiques i molestes. Per a eliminar aquest efecte, hi ha dues opcions, si el projector de Super 8 ho permet, variar la velocitat de projecció i si no, mirar de variar la velocitat de la càmara de video o shutter.

Pas 1. Preparar el sistema.
Coloquem de forma òptima el projector i al seu costat la càmera de video de forma que enfoqui a la pantalla on projectarem. Regulem el zoom del projector i el de la càmera fins que estigui tot ben centrat i correcte. Fer algunes probes de projecció observant a través de la càmera de video per veure com queda abans de començar a grabar.

Pas 2. Projectar.
Comencem a projectar alhora que prenem el botó del REC de la càmera de video. Assegureu-vos que la cinta de la càmera de video està rebobinada, hi ha prouta bateria o està enxufada a la corrent i tindrem prouta cinta. Si teniu algun accident a l'hora de passar la pel·lícula i es trenca, haureu de procedir a una operació d'empalte de pel·lícula. Al final del post hi podeu veure un video sobre el procediment.

Pas 3. Digitalitzar
Connectar la càmera de video a la sortida de la tarja digitalitzadora de l'ordinador. Obrir el software de captura de video. Passar la pel·lícula i grabar-la en un fitxer de video. Si voleu fer un DVD, passeu-la en format mpeg2.

Pas 4. Edició de video
Editar el video, amb un software d'edició de video: Afegir-hi efectes d'entrada i de sortida. Títols. Banda sonora si no en tenia. Exportar el resultat final en un altre fitxer de video.

Pas 5.
Amb un software d'edició de DVD agafeu tots els fitxers que heu generat i els col·loqueu com vulgueu en el menu del DVD. Afegiu un fons xulo, una banda sonora i ja està. Genereu el DVD i el grabeu.

Això és a grans trets com funciona el sistema.

Configurar el Media Browser

Si t'ho montes be, el Media Browser et pot baixar automàticament totes les metadades de la teva col·lecció de videos. Anem a veure com fer-ho:

Primer pas: Organitzar la teva llibreria de videos.

Per exemple, preparem una carpeta per a pel·lícules que anomenem Films. Aquesta carpeta tindrà una carpeta per a cada pel·lícula amb el nom en anglès de la pel·lícula de la següent forma:

 Films/

2001, space odissey/

Back to the future/

Amb tants remakes és fàcil que hi hagi una nova versió del film i el Media Browser és confongui i et baixi les dades de la versió original del film del segle passat. Per evitar-ho, millor ficar l'any del film entre parèntesis desprès del nom de la següent manera:

Clash of the titans (2010)/

També podriem ficar els arxius de video directament a la carpeta principal, però aleshores hem de canviar el nom del fitxer, a més, de vegades ens poden trobar amb films dividits en dos fitxers, per tant, sempre és millor ficar-los dins d'una carpeta. A dins de la carpeta, ens és indiferent com es dirà el fitxer .avi. Media Browser ja considerarà la carpeta com el títol del film.

Per exemple:

Films/ clash of the titans (2010)/ cftt.charly.megaupload.avi

Aleshores configureu el vostre aplicatiu de descàrrega de forma que apunti a la carpeta i quan hagi descarregat el fitxer, el trobareu automàticament al lloc, amb la caràtula i les dades al mediabrowser, llest per a ser disfrutat.

Si teniu algun dubte sobre el títol de les pel·lícules podeu cercar-lo a http://www.themoviedb.org que és el provider que utilitza el MediaBrowser. D'aquesta manera aneu a tir segur, no fallareu.

Gestors de col·leccions de pel·lícules i sèries

Tots sabem que Windows Media Center (7MC) té les seves limitacions (tot i que cada cop menys) en quant a crear la teva propia videoteca. Si que ja incorpora la possibilitat de carregar metadades sobre pel·lícules, de base però falta flexibilitat i dades sobre sèries de TV. És per aquest motiu que estan proliferant algunes alternatives en forma de plug-ins que permeten afegir noves funcionalitats a totes aquelles coses positives que el 7MC aporta.

Media Browser.

Media Browser Configuration Tool

És un plugin que afegeix una entrada al menu d'inici del 7MC que et dona accés a una interficie propia per a accedir a les pel·lícules i sèries que li diguem. Previament, hem d'utilitzar l'eina de configuració amb la que podem crear les diferents carpetes. Podem assignar a cada carpeta una imatge. Inclús podem assignar diferents directoris a la mateixa carpeta. Ell sol gestionarà tots els fitxers i en els mostrarà indistintament amb lo qual la localització física dins el disc dur resultarà transparent per a l'usuari.

Menu principal 7MC

Un cop hem assignat les carpetes ja tenim el bàsic per a començar. Engeguem el 7MC i anem a l'entrada MediaBrowser. Podrem veure una primera pantalla preambul per a cada carpeta en la que ens mostrarà els darrers fitxers afegits.

Menu principi Media Browser

Si entrem a una de les carpetes la interfície per defecte ens mostrarà els diferents fitxers. Aquesta interfície es pot configurar per a que ens mostri les caràtules de les pel·lícules de diverses formes. En forma de panel, en forma de presentació etc...

El gran avantatge que té el Media Browser respecte altres plugins similars, és que ell mateix et busca per internet als diferents providers les metadades i les caràtules de la pel·lícula, de forma automàtica. L'únic que hem de fer és assegurar-nos que el nom dels fitxers sigui prou correcte per a que el pugui trobar.

Aquest avantatge però és pot convertir en un inconvenient. Quan s'enfronta a col·leccions massives de fitxers, la gestió d'actualització de les metadades és torna lenta, doncs cada cop que s'engega ha de comprobar els canvis que hi ha hagut dins de cada carpeta i amb gran quantitat de dades això pot resultar feixug.

Un altre avantatge respecte al 7MC pelat, és que indica automàticament si s'ha vist o no el fitxer. Molt útil quan tens molts episodis d'una sèrie i no recordes per quin anaves.

Així mateix, també resulta molt pràctic el poder reanudar qualsevol episodi o film, en el mateix punt on et vas quedar (tampoc ho incorpora el 7MC de sèrie).
També ofereix la possibilitat d'afegir-hi nous plugins, com ara un plugin per a veure Trailers de films, un altre per veure informació sobre el format dels fitxers de video, nous temes, etc...
Media browser és un projecte Open Source, ara be, alguns dels seus plugins, com ara un dels temes ja són de pagament, però en general no. És tracta d'un projecte bastant madur, amb una comunitat bastant important de gent i amb moltes possibilitats d'expansió. De fet, ja hi ha algun que altre projecte fill per a traslladar Media Browser als dispositius mòvils.
Si esteu interessats en provar-lo i en més informació:
http://www.mediabrowser.tv

Projecte cinema a casa (3a. part): el HTPC

Molt bé, ja tinc la tele, una sony Bravia de 50''. He de dir, que quan la vaig comprar, no hi havia la oferta de tv LED ni 3D, sino, segurament m'hagués decantat per una altra opció. He vist una Sony de 60'' LED que fa molt bona pinta.

Anem al que toca ara. El Media center propiament dit. Es tracta d'un ordinador PC Phenom II que ja tenia. Amb dos discs durs interns i un parell més externs. Una tarja gràfica que no cal tant però que també tenia. El que he fet es comprar una carcasa externa per a ficar a un menjador. Él tema de les carcasses de HTPC és un tema més complicat del que pensava. N'hi ha amb pantalla LCD, sense pantalla LCD, amb comandament a distancia, sense, grans, petites, minis, etc...
El primer que s'ha de considerar és, tinc els components prèviament o be els he de comprar. Si els has de comprar pots ajustar-los al tamany de la caixa i fer que aquesta sigui més petita. Però si ja els tens et suggereixo que abans de comprar la caixa la comprovis. Com es pot fer? doncs implicant als de la botiga per a que te la montin ells mateixos. Si hi troben algun problema ells mateixos ho veuran i et suggeriràn un canvi de caixa (o de components). Hi han diversos tamanys. El tamany ve una mica indicat per la compatibilitat amb les plaques base, o almenys en teoria. Així si una caixa és compatible ATX hauria de poder encabir una placa d'aquest tamany i els seus components. Si és micro ATX, doncs és més petita. He dit teòricament perquè a l'hora de la veritat hi ha més elements a tenir en compte. Sobretot el tamany de la tarja gràfica. Hi han autèntics monstres de tarjes gràfiques i disipadors que no hi cabran en la majoria de caixes HTPC de sobretaula. Un altre aspecte important és la posició dels components. Com queden colocats els components dins la caixa pot ser la diferència entre l'èxit o el fracàs. Si la tarja gràfica és massa llarga i just cau a davant del lector de DVD no hi cabrà. Igualment el tamany del dissipador de la CPU pot ser un obstacle en quant a mides d'alçada per segons quina caixa.
Arribat aquest punt, suposem que els teus components del PC no caben a la caixa que has escollit. Tens dues opcions, o canviar de caixa o canviar els components. Jo vaig optar per canviar de caixa. Probablement em va encarir el resultat final, més que canviant els components, però vaig agafar una caixa que em garantitza que si mai canvio algun component no estaré limitat pel tamany ja que és prou gran com per encabir-hi qualsevol component. Això es pot fer es clar si no hi tens problemes d'espai on has d'ubicar el HTPC de sobretaula. En el meu cas no en tenia.
Hi ha molts models de caixes però la majoria tendeixen a ser de tamany com més reduit millor. Els elements que fan variar més el preu d'una caixa son:
- comandament a distància
- el display
- pantalla LCD
- el material de la caixa
- el sistema de ventilació. Evidentment interessa que sigui força silenciós.

La meva primera idea era una NOX-Live, però no va ser possible pel tamany dels components de l'ordinador que tenia. Hauria d'haver canviat els components i no em donava la gana. Eren massa grans per a la carcassa en qüestió. Així que finalment em vaig quedar amb una Thermaltake. De Thermaltake n'hi ha diversos models. Alguns amb pantalleta LCD per controlar el HTPC sense tenir que engegar la TV. El meu model és una Thermaltake DH103:
És enorme, 464 x 211 x 430 mm, pesa vora 11 Kg. No té LCD sino un display com veieu. Te entrades USB per davant, comandament a distància amb software incorporat i sistema de refrigeració amb ventiladors força silenciós.

Projecte cinema a casa (2a. part): La TV

Molt be, recapitulem, vull montar un 'cinema' a casa a una buhardilla. La primera decisió era escollir entre una TV i un projector. Finalment em vaig decidir per una TV (més detalls a l'anterior post). Ara la qüestió és quina. Tenim 4 alternatives:

• Plasma
• LCD
• LED
• 3D

El plasma està molt bé per a veure pel·lícules, però no és gaire amic de les imatges estàtiques tipus ordinador. Crec que ara ja està bastant superat però deien que si mantens massa estona una imatge fixa es queda marcada a la pantalla. A més el gas que porta a l'interior te una durada. Tot i que la tecnologia ha evolucionat molt i diuen que dura molt mes, no m'acaba de convencer.

El LCD. Estic molt content amb la Sony i és ideal per a jocs i imatges d'ordinador. Tinc la intenció de combinar el cinema amb les consoles Wii i PS3, per tant, sembla la opció més apropiada.

El LED és fantàstic, una pantalla més fina que una pizza de massa fina i menys consum, però del tamany que jo vull la TV no n'hi ha i si n'hi ha és molt cara.

El 3D... be, he de dir que m'hauria d'esperar al 3D però no ho veig gaire clar... encara s'ha de veure quin sistema s'imposa i quan valen. Mes val esperar a que la tecnologia estigui implantada.

Així doncs, em decanto per una LCD i de les LCD la que te més relació tamany-qualitat-preu més bona per mi és una Sony Bravia de 50''.

Projecte: cinema a casa:1a part projectors/TV

Nois, tinc un projecte entre mans que farà tremolar el mismíssim George Lucas. Be, potser he exagerat. Tinc una buhardilla amb teulada inclinada que fins ara estava utilitzant, o més aviat inutilitzant, de gairebé traster. Si, hi tinc la biblioteca, però no ens enganyem, no hi faig vida. De fet, els llibres es queden allí abandonats i desapareixen del meu camp visual. I això fa que desapareguin fins al punt que ja oblido que els tinc.

Doncs quin és el projecte, convertir la meva infrautilitzada buhardilla en una llibreria i alhora en una sala de projecció. I que necessito us preguntareu? Doncs per començar una Tele o un projector. Aquesta és la primera gran decisió a prendre. Veiem quins son els pros i els contres:

• Els projectors son molt cars i les bombetes encara més. Una bombeta et pot costar gairebé un 40% del preu del projector en si.
  
• Les bombetes tenen una duració limitada, son sensibles al pols i a la calor. Dos elements que malauradament i si no hi poso remei abunden a la meva buhardilla.
• La llum és un gran enemic del projector. Com més be es veu amb llum més car és l'aparell. Sense llum es veuen millor.
• Fan soroll: La bombeta s'ha de refrigerar i per fer-ho requereix un bon ventilador. Com menys soroll més s'encareix l'aparell.

No obstant, desprès d'un sondeig per internet, he vist que hi ha una gama de projectors (xinesos crec) molt més barats, amb unes bombetes també molt més barates. Però desprès de veure alguns foros, he arribat a la conclusió que en un primer moment potser si que serveixen, però que la manca de qualitat s'acaba notant i ja se que passa que desprès et quedes amb ganes de més i acabes comprant el barat i més tard el car, fent certa la frase feta de 'Lo barat acaba sortint car'.

• El pro evidentment és el tamany de la imatge. Ja que pots ampliar-la a un tamany impensable per a una TV.

L'altra opció és una TV gran, i quan dic gran vull dir de 50'' per amunt.

• Aquí no cal preocupar-se de duració de bombetes, pots utilitzar-la tant com vulguis sense tenir el càrrec de conciència de que estàs liquidant l'aparell.
• Evidentment el tamany de la imatge és el que és. No pots fer-la gran com amb un projector.
  
• La qualitat d'imatge és millor que la d'un projector.
• No depen de la llum, pots veure-ho amb claror de dia.

Desprès de molt meditar, consultar, pensar he arribat a la conclusió que el que més s'ajusta a la meva necessitat és una TV. El gran avantatge del projector és el tamany d'imatge que proporciona, però, amb la pared que jo tinc, molt gran tampoc pot ser, doncs està inclinada la taulada i comença a inclinar-se gairebe des del principi, per tant si que podria tenir una imatge més gran que amb una TV però no massa més. Això unit al preu de les bombetes fa que hagi de desestimar el projector, tot esperant que la tecnologia millori d'aquí a un temps i s'abarateixi. Sempre hi soc a temps d'afegir-hi quan això succeeixi un projector. Ara em decanto per la TV.
Ara es tracta de triar una TV, però això ja és una altra història i serà explicada en una altre post....

El teclat Dinovo Mini

M'he comprat el teclat de Logitech Dinovo Mini. La idea és poder controlar des del sofà el ordinador, no sols el Media Center, si no anar una mica més enllà i controlar els programes de l'escriptori de Windows, poder respondre als amics pel MSN, etc... D'un tamany com una PSP, lleuger, amb tapa, tecles anb retroiluminació. Bluetooth. Ara que porto uns quants dies probant-lo en situacions reals, tinc algunes coses a dir al respecte.

• No se per què m'ha desaparegut la part del programa de configuració que permet canviar la velocitat i acceleració de ratolí i teclat. Suposo que hauré de reinstal·lar el software.
  
• Al mateix temps que m'ha desaparegut el programa de configuració, també ha canviat la configuració de les tecles especials. La tecla per engegar el media center del Windows ara m'obre el reproductor multimedia no se perquè.
• El teclat incorpora retroiluminació. Cert. Però almenys l'has de premer un cop per a que s'encengui el llum. Per tant, o saps molt be quina tecla premer primer que no afegeixi un caràcter o la primera lletra que escriguis probablement estarà equivocada. A partir d'aquí cap problema, molt xula la retroiluminació.
• He dit cap problema? fals. Les tecles especials que s'obtenen amb combinació de la tecla de funció o CTRL, no es retroiluminen, de manera que no consegueixo trobar el '?', la 'ç', el '+', etc...
  
• I ja no et dic la combinació de 3 tecles Funció-CTRL-'+'per a augmentar la font del navegador, funció que, entendreu que resulta bastant útil per a llegir planes web des del sofà estant.
• Se m'ha penjat un cop el navegador. No hi havia manera de fer un scroll vertical.

S'ha de tenir en compte que l'he posat a prova al màxim i que el 95% del temps ha funcionat tot be. El moviment del ratolí es suau. El teclat respon a l'instant. M'encanta que tingui una tapa per a protegir el teclat, (sobretot si tens gats que es passejen per tot arreu com és el meu cas). Ahir va començar a fallar la bateria. Fa des del dijous que el vaig comprar però li he donat bastanta canya.

Aquí teniu un anàlisis més detallat.
http://www.xataka.com/analisis/logitech-dinovo-mini-videoanalisis

Media Browser

El W7MC té algunes mancances de base que altres MC incorporen. Algunes al principi no tenen gaire importància, però a mesura que en fas ús les vas necessitant més.

Una d'aquestes característiques seria per exemple, el portar un control sobre el que has vist i el que no. Quan veus múltiples sèries de TV i passa temps entre un episodi i un altre, no recordes en quin et vas quedar i comences a 'tastar' cada episodi a veure si l'havies vist o no. Si tens bona memoria potser l'encertes a la primera, però si no, probablement t'acabes tragant un spoiler al 'tastar' un episodi més avançat del que tocava. Doncs molts media centers ja incorporen un sistema que t'indica si un episodi l'has vist o no, en canvi el de WMC no.
Una altra característica és la cerca automàtica de metadades a Internet. Resulta agradable veure un resum de l'episodi o pel·lícula, una valoració i una caràtula. W7MC ja incorpora quelcom d'això per a les pel·lícules, però no per les sèries. Media Centers com ara XBMC ja incorporen aquesta característica de base.
Aquests aspectes em feien dubtar entre W7MC i altres programes... fins que vaig descobrir Media Browser!!!

Media Browser és un plugin per a WMC que incorpora totes aquestes funcionalitats. Cerca automàtica de metadades per internet i l'embelliment de la pantalla amb fons de les sèries i caràtules. Resums, llista i fotos d'actors, descripció d'episodis, etc... i tot automàtic.
Hi han altres plugins similars (Movie Library, Open Media library, My Movies 3), però per mi el millor és Media Browser. Altres que he probat anaven massa lents o encara eren Beta.
Per a més informació consulteu el post de Hack7MC

Media center final

Desprès d'anys de proves i canvis, finalment he arribat a un media center estable, en quant a programari i a maquinari. He probat al llarg dels anys tota mena de programes. Tan de Linux i Windows, hi ha tota mena de solucions, però la millor (mal que em pesi, doncs jo hauria preferit una solució de programari lliure) és la de Windows 7.
Perquè? per diversos motius.
Fiabilitat: el Media Center de w7 és estable. No és penja. Lo qual no és pot dir d'altres...
Facilitat d'ús: és fàcil de fer servir, no requereix de costoses configuracions (mythtv)
Presentació: És el més cuidat a nivell gràfic. Les transicions són molt fines i la estètica és elegant.
Integrat: està plenament integrat amb el sistema. Forma part del propi sistema operatiu. Es pot controlar com a part del sistema.
Configurable: Aquest podria ser el punt més feble, ja que de base no resulta gaire configurable. No obstant han sorgit un munt de programes que permeten 'customitzar' gairebé completament el Media Center.
Alguns descartats pel camí:

XBMC: Software lliure. Existeix per a linux i per a Windows. Potser el millor del seu rang. La presentació es força bona i permet canviar el skin. No obstant no és tan elegant com el W7.
Inconvenients: Permet reproduïr Video, música, si, però no disposa de mòdul de TV.

MediaPortal: Software lliure. Windows. Molt complet. Molt configurable. Si que té modul de TV. Incorpora infinitat de plugins per a complementar-lo.

Inconvenients: No obstant, resulta lent, no està integrat amb el sistema i no és àgil. Així mateix també era inestable, molts cops la configuració no es guardava correctament i la part de TV també fallava bastant. També es cert que fa molt temps que el vaig provar, potser ara ha millorat, però el que és segur és que no pot està més integrat amb el sistema que el W7MC i perquè afegir un MC nou si el Windows ja en porta un. S'esta preparant una versió 2, però encara no està disponible.

Boxee: Windows, Linux, Mac. Una evolució de Media Center cap a les xarxes socials. Pots recomanar el que has vist a la resta de gent. Incorpora el motor del XBMC amb un toc de xarxa social. Encara és una versió Beta. El seu punt fort és la possibilitat de veure TV d'Internet directament a la pantalla de TV amb facilitat.

No l'he descartat del tot. De fet, al W7MC hi he instal·lat un plugin que permet cridar des d'un punt d'entrada normal el Boxee que també tinc instal·lat. La realitat és que no el faig servir gairebé mai. Com a inconvenient per utilitzar-lo en exclusiva és que no disposa de mòdul de TV.

MythTV: Linux. He llegit que és el més complet de tots els mediacenters. El més configurable i adaptable.

Inconvenients: És massa complexe de configurar. Si el configures diuen que va molt be, però jo no l'he arribat a configurar mai del tot. Problemes de drivers, de pantalla, de codecs i sobretot si el consegueixes configurar no se t'acudeixi actualitzar. Desconecta les actualitzacións automàtiques. Allunya el cable d'ADSL i no reinicïis el sistema ni instal·lis gaires coses noves. Requereix molt temps de configuració i és delicat, al mínim canvi potser que deixi de funcionar algo. Si tens ganes de treballar i tens un hardware bastant appliance a un linux, aquest és el teu sistema. Jo ja m'he cansat de pencar, el que vull és veure pel·lícules i sèries fàcilment i ràpida.

LinuxMCE: Linux obviament. És més per a domòtica en general que també inclou Media Center. Molt especial per a hardware molt concret. Llavors potser et funciona, si ets un geek del linux.
Inconvenients: Estàs de broma? Ni de conya...

Moovida (anteriorment anomenat Elisa): Linux. Encara bastant verd.
Inconvenients: Poc configurable. No té mòdul de TV. Encara molt verd.

Un aspecte que m'ha fet decantar cap al Windows és el tema de la qualitat d'imatge. Suposo que hi ha algún problema en els drivers de Linux de les tarjes de video però no he aconseguit eliminar el odiós efecte judder.