L'altre dia em van arribar les ulleres de realitat virtual que tenia reservades en preventa a Amazon, i ho han fet més aviat del que pensava. L'últim comunicat de Amazon estimava que arribarien a primers de novembre. Us en vaig a fer cinc cèntims de l'experiència.
Val a dir que és el primer sistema VR que he pogut experimentar, per tant, no les puc comparar amb les Oculus, un dels pocs competidors. El que si sé, pel que he pogut llegir, que és el sistema més barat dels que comencen a haver, i això que costa gairebé 400 euros, imagineu quant valen els altres...
Dit això, la primera sensació així en calent era que, ara si, havia arribat el futur.
Però anem a pams. El primer va ser desembolicar l'aparell i endollar-lo. I això no va ser pas una experiència massa de futur. No és que hi hagin massa cables, però un parell connectats a un processsador connectat a la PS4, més el cable dels auriculars fan que tot plegat sembli una mica engorrós. Hom esperaria un casc completament wireless, lliure de cables i enredos, que et permeti moure en total llibertat. No és així, però tampoc és dramàtic. Només que aquí te n'adones que encara hi ha molt camí per recorrer en aquesta tecnologia. Això si, és molt senzill d'instal·lar i està molt ben explicat.
El casc és molt còmode si te'l col·loques correctament. Tot i que em va costar, però he d'admetre que més degut a la meva ansia per començar que a cap altra cosa.
Quan engegues l'invent veus per les ulleres la pantalla del sistema de PS4 normal, això si, a un tamany que pots configurar d'entre enorme, mitjà o més petit. Per tant amb el comandament a la mà, pots navegar pels menús de la PS4. L'únic que ho veus al casc amb l'aparença d'una certa distància.
Amb la PS4 VR s'inclou un disc de Demos d'alguns jocs que estaràn disponibles properament. Un cop instal·lat el disc i engegat comença la diversió.
Vaig començar pel Battle Zone. El primer que veus és que la pantalla amplia el camp de visió. El típic joc de tancs en primera persona amb un toc retro i gràfics simples. Però quan et situa a la cabina del teu tanc, te n'adones que això ja no serà mai més el mateix. I és que la VR et situa realment al mig del joc, a l'interior de la cabina del teu tanc. Gires el cap a esquerra i a dreta i veus indicadors i pantalles, aquí i allà. La sensació d'immersió en l'acció és total.
O per exemple, una altra demo que podem provar és la d'un joc de batalles a l'espai: EVE:Valkyrie. En aquell moment em va venir al cap la pel·lícula vuitantera de The Last Starfighter. Allí assegut a la teva cabina de la nau. Mires cap dalt i veus l'espai, una flota de naus i tu ets allí al mig de tot plegat. Tens la sensació de que això et pot alienar sumergin-te completament en una realitat generada per ordinador. I també que això és molt aprop de ser, almenys una primera versió del que sempre hem imaginat que havia de ser un joc de simulació en primera persona i que molts cops hem pogut veure plasmat en incontables pel·lícules de ciència ficció.
Hi ha però, un parell de jocs en el que em vaig marejar. El DriveClub, un simulador de carreres de cotxes. Primer tot anava bé, però no sé perquè hi va haver un moment en que vaig caure ràpidament i sobtada en un fort mareig. A l'altre joc, el Rigs Mechanized Combat League, un joc de lluita de robots, no va ser tant forta la sensació, però si suficient per arruinar l'experiència.
A banda del disc de demo també podem provar el Playroom VR, que consta d'una sèrie de jocs més propis de la Wii que de la PS4, però que són força divertits per a més d'un jugador. Però són molt curtets. Com a curiositat per a veure les possibilitats estan molt bé però són de vida útil molt curta. No crec que hi torni a jugar si no és per a ensenyar a algú.
Un altre aspecte que he provat és la possibilitat d'utilitzar les ulleres per a simular un cinema. Al cap i a la fi, veus al teu davant una pantalla amb la mida aparent d'una pantalla de cinema. Només cal engegar a la PS4 una aplicació de reproducció de video i comprovar que tal és veu amb el casc. El resultat és que la VR no té prou definició com per a simular una pantalla tant gran de forma òptima. No és veu malament tampoc però és veuen els punts de la pantalla. No és com si quan és pixela un video, és diferent. Es com si t'apropessis massa a una pantalla.
Un altre tema és que, les ulleres són molt còmodes, però l'experiència esgota la vista i el casc i ulleres en el seu conjunt acaba per fer calor. No espereu estar hores i hores enxufats a les ulleres.
Ara el que fa falta és que treguin molts jocs i algún d'ells que sigui el joc insignia que inciti a la gent a comprar el dispositiu. Ben bé podria ser el Star Wars Battlefront VR. Imagineu-vos als controls del vostre X-Wing, volant directes cap un Destructor imperial... brutal!!!
