Aquest cap de setmana he preparat la Raspberry Pi 2 com a media center en substitució d'un miniPC i ara us explicaré com ha estat la meva experiència.
Però primer, per als que els hi pugui venir de nou us posaré en antecedents.
Que és una Rasberry Pi?
Per als que no n'han sentit a parlar, una Raspberry Pi és, en paraules de la Wikipedia, un ordinador monoplaca de baix cost. Una placa amb el seu processador i la seva memòria que consumeix molt poc i costa menys de 50 eur. Clar, no és un ordinador per al consumidor no iniciat, doncs només inclou la placa pelada, ni tan sols amb cable per endollar, ni tancada en una capsa de disseny. El primer model A va aparèixer al 2012 i va tenir un gran èxit. Es basa en un processador ARM, el primer era de 700 MHz i una RAM de 256 Mb. El model B i B+ van doblar la memòria a 512 Mb i el model 2, el més nou que van comercialitzar a principis de febrer, és de 4 nuclis a 900 MHz amb 1Gb.
La placa consta a més d'uns quants ports USB, un HDMI, Ethernet i una ranura per a tarjes MicroSD.
Resumint, les especificacions de la Raspberry PI 2 són:
CPU: Quad-core ARM7 800MHz
GPU: Videocore IV 250MHz
Memory: 1GB
GPIO: 40pin
Ports: 4x USB 2.0, 100BaseT Ethernet, HDMI, MicroSD card
Size: 85.60 × 56.5mm (about 3.2 x 2.1-inch
Per a que es pot utilitzar?
Des que va sortir el primer model la comunitat l'ha fet servir per a tota mena d'experiments degut a la seva gran versatilitat i baix preu. Un dels usos més populars és el de Media Center. El seu baix consum i el fet de no dur ventilació, la converteix en quelcom completament silenciós i això la fa ideal per col·locar-la prop del televisor. Han aparegut varies distros Linux amb el media center més popular XBMC (ara Kodi). Però a banda d'aquest ús, també hi ha altres tipus de projectes, com per exemple, utilitzar-la com a una retro-màquina de videojocs, com a NAS, i altres aplicacions en domòtica.
Ingredients per a un Media Center.
Però aquest cop ens ocuparem de convertir la Raspberry en un Media Center. Tot i que els models antics també eren aptes per això, ara que ha aparegut el model 2, que és uns 6 cops més potent , m'he decidit a provar-ho.
La placa t'arriba amb dins una capsa de cartró tipus de les de paracetamol. A dins hi ha un senzill tríptic amb unes mínimes instruccions i la placa. I prou. La resta d'elements t'has d'espavilar en conseguir-los tu mateix. Aquesta és la llista de la compra:- La Raspberry Pi 2 evidentment
- Una capsa de la mida aproximada d'un paquet de tabac
- Un cable/adaptador MicroUSB a USB
- Un adaptador d'USB per endollar a la corrent (desprès pot ser no caldrà si es pot endollar a l'USB de la tele)
- Un cable HDMI
- Un cable Ethernet 100BaseT (o sigui de xarxa per endollar-la al router o switch)
- Una tarja MicroSD (i un adaptador a SD per a grabar-la)
La capsa
La capsa on encabir la placa (si és que la voleu ficar dins d'alguna capsa i no deixar nua) pot ser qualsevol cosa. Si mireu per internet la gent s'ha empescat tota mena de capses: des d'un paquet de tabac fins a una capsa feta amb fitxes de Lego. Jo vaig pensar en encabir-la en una capsa de les antigues cintes de casset del segle passat. Em va semblar irònic. És una mica justa i s'ha de foradar pels laterals per a poder endollar els cables i els ports USB també sobresurten, però de moment em serveix fins a trobar quelcom millor, o un model B més ben acabat.El cable/adaptador MicroUSB a USB
El cable per a portar corrent a la Raspberry és un microUSB i l'altre extrem ha de ser un endoll o bé un USB. Jo ja el tenia i segur que vosaltres també el podeu treure de qualsevol altre gadget, com ara alguna bateria que tingueu per casa.
També necessitareu un adaptador de corrent USB si voleu endollar-ho directament a la corrent. En primera instància vaig utilitzar el d'Apple o, si en teniu, el del Kindle. Aneu amb compte amb això per que no tots van bé. Finalment, el vaig treure i vaig endollar directament a la sortida USB de la tele, tot i que el manual no ho recomana. D'aquesta manera s'engega i s'apaga conjuntament amb la tele i no cal més interruptors. És molt pràctic.
El cable HDMI
La Raspberry té una sortida HDMI lo qual la permet endollar fàcilment a les teles actuals. A més, suporta el protocol HDMI CEC. Això vol dir que, si el software ho permet (i el Kodi si) pots controlar-lo i moure't pel menú, amb el mateix comandament de la TV!!! Això és molt interessant ja que, no ho solen permetre els PC normals de sobretaula. Un comandament menys!
El cable Ethernet
El cable anirà al router o switch per connectar la Raspberry a Internet.
La tarja MicroSD
Necessitariem una tarja microSD d'uns 8Gb que farà "de disc dur" per a la Raspberry. Per defecte, la Rasp anirà a buscar a la tarja microSD per carregar el sistema operatiu. Més endavant, però, ja veurem de canviar el sistema a una memòria USB externa que augmentar el rendiment (http://picodotdev.github.io/blog-bitix/2014/01/iniciar-la-raspberry-pi-desde-un-disco-o-memoria-usb/) però això ja serà en un altre post/projecte. D'entrada utilitzarem una tarja MicroUSB i us recomano que sigui bona. El problema d'aquestes tarjes és que, amb les successives operacions d'escriptura, no duren gaire. A ser possible que la tarja suporti el que anomenen, wear leveling. Això vol dir que, al escriure, va distribuint l'escriptura per diferents punts per tal d'augmentar-ne la duració. I com més gran sigui més superfície pot escriure i per tant també durarà més.
Jo he optat per aquesta: SanDisk Extreme PRO 8GB UHS-1
No oblideu que també necessitarem un adaptador a SD per a poder grabar-hi el sistema.
Per avui ja n'hi ha prou. En el proper episodi (digo post) procedirem amb la instal·lació.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada