Hackintosh: (I) Els components

La "recepta" del Hackintosh que faré servir és la que figuraré a continuació. Hi ha moltes altres combinacions, tot depen de lo potent que vulguis fer l'ordinador o dels diners que hi vulguis invertir. Jo l'he tret de les combinacions proposades a la pàgina tonymacx86, i donat que volia actualitzar l'ordinador m'he decantat per la proposta més cara. He procurat, en la mesura de lo possible, agafar els components exactes que indica allí. Els més delicats són la placa base i la tarja gràfica. Els demés components, disc dur, ventiladors, etc, suposo que se'n pot fer de més o de menys. En quant a la placa base, sembla que algunes de les més adequades son les Gigabyte o les ASUS. El processador que sigui Intel. Amb processadors AMD diuen que també ho han aconseguit però és molt més complicat. Així doncs aquesta és la meva configuració:

Placa base: GIGABYTE Z68X-UD5-B3  (LGA 1155)

Processador de la CPU: Intel Core i7-2600

Memoria: DDR3 Corsair Vengeance 4Gb

Refrigerador/dissipador de la CPU: (no he agafat el que recomanen a tonymacx però no crec que influeixi): Scythe KATANA III SCKTN-3000

Font d'alimentació: Aquí tampoc he seguit les recomanacions: En recomanaven una de modular però  aquesta normal ja està bé: Thermaltake de 600W

Disc dur : 1Tb WD Caviar Green SATA (no crec que sigui el més adequat, doncs he sentit que tenia problemes de durada, però és el que tenia...)

Tarja gràfica: ATI Sapphire HD 4830

Hackintosh : Introducció

Aquí comença l'aventura de tenir un ordinador PC no Apple, en un Sistema Mac OSX.
Aniré apuntant aquí les operacions realitzades. Quin és l'objectiu:
L'objectiu és tenir un PC "normal", o sigui, amb peces comprades independents, amb el Sistema Operatiu que utilitzen els ordinadors Apple, o sigui el Mac OS X, en aquest cas el darrer, el Lion 1.7.2.
Els ordinadors Apple no són res més ordinadors com els altres amb uns components d'altres fabricants com qualsevol ordinador. El que passa, és que son components molt concrets, testejats per Apple, amb drivers fets per que tot rutlli.
El que es tracta aquí, és de trobar els components més adequats d'entre els components que venen per a PC normals, i que siguin més compatibles amb el SO dels Mac. Placa base, memoria, tarja gràfica, etc...
No és un procés fàcil ja us ho dic ara. Però hi ha molta gent que treballa per a saltar els obstacles que et vas trobant. Destaco, tonymacx86 i insanelymac com a dos punts de referència obligatoris que aniré seguint.
Al llarg d'aquesta sèrie de posts, aniré explicant les experiències que em vagi trobant, des del principi del procés fins al final. L'objectiu és recordar quins passos he seguit, tan per a mi, com per a qui li sigui d'ajuda.
Així que, endavant i que la força m'acompanyi!!!!

La crisis del disc dur extern

El meu HTPC consta, entre altres coses, d'un disc dur extern de 2Tb ple fins a dalt de videos, pel·lícules i sèries de TV, i un altre més petit amb fotos i música. I no fa gaire vaig apagar el disc dur extern per a moure'l. Quan el vaig tornar a engegar no responia i l'ordinador no me'l detectava. En aquells moments em va començar a caure per la front una suor freda. Hi han sistemes de backup i software per a fer backups automàtics de sobres. El problema és que la quantitat en Tb va pujant. Pel que fa al backup de sistemes, ocupen relativament poc. El mateix passa amb les fotografies, per moltes que se'n tingui. I si m'apures la música també és fàcilment replicable. Però que passa amb els videos? El tamany dels videos va en augment. Avui ja es gestionen pel·lícules de l'ordre de 10Gb (això si no son copies de bluray que arriben als 50Gb).

Desprès d'uns quants intents de reanimació, el disc dur va resucitar i amb ell tota la col·lecció de pel·lícules. Però immediatament em vaig posar a investigar. El primer problema és que has de doblar la teva capacitat d'emmagatzematge com a mínim, o més per a poder fer copies incrementals. Això suposa discs durs de 2Tb mínim o més.

DROBO

Un solució, que semblava perfecta, era el DROBO. El DROBO és un sistema de Backups, un array de disc durs, connectat per USB o FireWire a l'ordinador, que té un firmware que gestiona tot el sistema de backups automàticament i de forma transparent. D'aquesta manera, a ulls de l'usuari, només veu un únic disc dur, al que accedeix des del PC. El DROBO s'encarrega de fer les copies de forma transparent per l'usuari. Inclús, unes llums indiquen l'espai lliure de cada disc dur. Quan un disc està ple, només cal afegir-ne un altre, o canviar-lo per un de més gran. Així de simple. No cal configurar RAID ni cal que siguin del mateix tamany tots els discs. I si és tan perfecte com és que no l'he comprat direu?. Doncs, degut a dues característiques que m'han frenat: 

a) El preu: El model més senzill ja val més de 300 euros. Hi han models més sofisticats, amb més espais per a discs durs o amb la funció de NAS inclosa. Però més cars també. 

b) La velocitat: He llegit en alguns foros que és lent accedir a segons quin fitxer o realitzar els backup. c) Si te s'espatlla el DROBO, ja has begut oli. O l'arregles o no pots accedir a la informació al ser un sistema propietari.

"Una solución quiero"

Així que vaig buscar quelcom més barat. I el que vaig trobar va ser utilitzar un NAS. És tracta de, destinar un ordinador, que no cal que sigui massa potent, com a magatzem de l'informació digital domèstica. El software d'aquest ordinador, s'encarregaria de ser el centre de dades, servir video, musica i fotos a tota la casa mitjançant streaming, per exemple, i al mateix temps, s'encarregaria de fer el corresponent backup automàticament. Per a dur a terme tot això ja hi ha sistemes operatius orientats a aquesta multitasca, com ara el Windows Home Server de Microsoft o de codi lliure, com el FreeNAS. Fàcilment configurables. Vaig probar el WHS i no va durar ni una setmana. L'accés Samba era molt lent. No funcionaba be el AppleTV s'encallava als segons de començar. El FreeNAS, tot i ser fàcil de configurar no va ser-ho lo suficient.

La solució intermitja

Hi ha sistemes de backup com Acronis, que et permeten fer copies del sistema i del teu disc dur sense més complicacions. En el meu cas, és informació que no es crítica, en el sentit de que no passa res si es perd per exemple, el darrer episodi grabat ahir. El problema no és perdre el dia a dia si no tot el conjunt. Per tant, no cal fer còpies incrementals de 2Tb de pel·lícules cada dia, si no, per exemple, un cop al mes o a la setmana. Instal·lant un sistema de Backup al nostre HTPC com ara el Acronis, i ja tenim la sol·lució. Afegim un disc dur on guardar el backup i el configurem per a que fa faci copies cada cert temps.

Continuara...

DROBO

FreeNAS

Windows Home Server

iTunes ("compartir en casa") + AppleTV2

La solució formada pel triangle Air video server - iPad/iPhone - (airplay) AppleTV2 funciona. Ara bé, depen d'un element que pot estar "offline" en algun moment. Ens podem trobar que esta enxufat carregant la bateria o bé sincronitzant informació amb el PC. I aleshores que??????? No podem veure res?. És una sol·lució totalment iPadependent.

Ara per ara, fins que Apple és decideixi a afegir més alternatives, utilitzant el ATV2 com a Media Center, només tenim les següents opcions:

• Combinació AirVideoServer + iPad + Airplay 
• iTunes ("Compartir en casa") + ATV2 
• Fer el Jailbreak (alliberar) el ATV2 i instal·lar-hi un media center com el XBMC.

Combinació AirVideoServer + iPad/iPhone + Airplay.

D'aquest mètode ja en vaig parlar a l'anterior post. Vegeu aquí.

iTunes ("Compartir en casa") + ATV2 

El ATV2 permet beneficiar-se de la opció que incorpora el iTunes per a compartir biblioteques del PC o Mac. Simplement, hem d'activar al menú del ATV2 la opció "Compartir en casa" i accedir a la opció "Ordenadores" on hauria d'apareixer la biblioteca del nostre PC, si és que l'hem configurat correctament. 

Al PC hem d'engegar el iTunes i també activar la opció "Compartir en casa" associat al nostre compte d'Apple. Per tant, sempre que vulguem accedir a la biblioteca des del ATV2 hem d'assegurar-nos de  tenir el iTunes engegat.

Això va molt bé per a compartir la música, ja que el format més extés, el MP3, és compatible amb el iTunes. Ara bé, per a compartir la biblioteca de videos no resulta tan senzill. Hem de Transformar tota la videoteca en un format iTunes-compatible!!!!

Aquesta és potser la sol·lució més feixuga de totes. La que costa més feina en la seva fase de preparació però alhora la més segura ja que, en principi, utilitzarà elements més segurs almenys en la seva fase de visualització.

Aquí si em permeteu, faig un parèntesis per a aclarar un punt que sovint és confon. Es tracta dels codecs de video i els formats contenidors. 

Els còdecs de video són els programes ideats per a codificar/descodificar una senyal de dades digital. Consten d'uns algoritmes que intenten aportar un equilibri màxim entre factor de compressió i qualitat.

Alguns exemples de codecs: H.261, MPEG-1, MPEG-2, H.263, MPEG-4 part 2/H.264, MPEG-4 part 10, Sorenson 3, WMV, RealVideo, Cinepak.

D'un còdec se'n poden fer diverses implementacions que es diferenciaran pel nom del creador. Per exemple,

 del codec MPEG-4 ASP, hi ha les següents implementacions: 3ivx, DivX, Nero Digital, FFmpeg MPEG-4, Xvid, HDX4..., 

i del codec H.264/MPEG-4 AVC, tenim les següents implementacions: CoreAVC, Blu-code, DivX H.264, Nero Digital AVC, QuickTime H.264, x264

El mateix passa amb els còdecs d'audio. 

Un format contenidor és un format d'arxiu que pot contenir diverses tipus de dades, comprimides mitjançant diferents còdecs. Aquests formats permeten combinar diferents tipus de dades (audio i video), facilitar la seva sincronització al reproduir-los. Els més avançats incorporen metadades, capítols, subtítols. Els més famosos són:

AVI, MOV, MP4, Ogg, Matroska, ASF, RealMedia

Per tant, un fitxer amb extensió .AVI és un fitxer que conté dades de video i de audio comprimides, en els seus respectius còdecs. El video pot estar comprimit en un còdec DivX i l'audio en un còdec MP3 per exemple. 

Un cop fet aquest parèntesis, continuem. El programa iTunes només permet reproduïr uns formats contenidors determinats:

MOV, MP4 o M4V

i aquests contenidors han de tenir els còdecs del tipus Sorenson 3 (el de QuickTime) o H.264/MPEG-4 AVC per a que l'iTunes els pugui llegir.

Per tant, dit això està clar que, hem de convertir tota la videoteca a un format compatible. Evidentment hi han programes de conversió de formats pensats per a això. Com ara el mp4converter , que permet convertir en batch una sèrie d'arxius al format de ATV2 sense massa clicks de ratolí. En funció de la potència del vostre PC, les conversions tardaran més o menys, però mitja hora per un episodi de 350Mb no te la treu ningú.

Un cop tingueu tot convertit a partir d'aquí els podeu arrastrar al iTunes. Un cop els hagueu importat, els podeu classificar en Pel·lícules i Programes de televisió. Per a fer-ho, sel·leccioneu els arxius tots de cop amb shift-botó del ratolí i desplegueu el menú amb el botó dret. Seleccioneu la opció "Obtener información". A la secció 'Opciones' trieu el tipus de suport, 'Película' o 'Programa de Televisión' si és un film ó una sèrie de TV.

A partir d'aquí, hi ha aplicacions per a omplir automàticament les metadades dels fitxers per a l'iTunes, com per exemple, iFlicks i MetaX.

El problema d'aquesta solució ja la podeu veure. Cada cop que afegiu un fitxer s'ha de convertir, s'ha d'afegir manualment al iTunes i s'han de baixar les metadades també de forma semi-manual.

Fer el Jailbreak (alliberar) el ATV2 i instal·lar-hi un media center com el XBMC.

Aquesta solució la veurem en un proper post.

AppleTV2 + Ipad o Iphone + Air Video Server + Airplay = Media center pràctic

L'operació de Jailbreak a un dispositiu AppleTV2 no surt sempre tan bé com un desitjaria. Si no us atreviu o simplement no en teniu ganes, podeu salvar la limitació dels formats de video de l'aparell amb una simple operació:

AppleTV2 + (iPad o iPhone) + Air Video + Air Play

L'app Air video, permet enviar video des del vostre PC (Macintosh o PC amb Windows o una Beta amb Linux) al vostre dispositiu iOs iPad o iPhone. Està doncs format per dues parts, d'una banda el Air video server que instaleu gratuitament al PC. La versio en Linux és una beta però funciona. I una app que podeu comprar a l'Apple Store per uns molt pocs euros per al vostre iPad o iPhone. Així doncs, al server li indiqueu quines carpetes ha de controlar del vostre disc dur, on hi haurà la vostra col·lecció digital i  a la pantalla de l'iPhone podreu triar quin arxiu voleu reproduir.

L'Air Video Server ja s'encarrega de convertir els formats en el format que els dispositius iOs entenen. I això si voleu ho pot fer mentre està reproduint que ho vagi convertint en viu, o posar en una cua de conversió i que ho faci en diferit al servidor. L'endemà per exemple ja tindreu llest una copia del fitxer per a reproduir directament. Si ho feu en viu, segons el fitxer, que sigui necessitareu un servidor més o menys potent. Per la meva experiència, amb un mini-itx ASUS AT5NM10 Atom D510 n'hi ha prou per reproduir fitxers .avi d'1Gb i mig sense cap problema. Ara, quan és tracta d'un .mkv HD 720p amb codec x264 no podia. També s'ha de dir que el pobre Atom té pics contínuos de 99%.

Fins aquí podeu reproduir-ho al iPhone i prou, ara be lo bo. Gràcies a la nova funcionalitat que incorpora el iOs 4.3.1, el AirPlay, que permet enviar video i audio des del iPhone/iPad a altres dispositius iOS com ara el AppleTV2, doncs sumem dos i dos i ja ho tenim. Ara bé, no és si no a la versió Beta 2.4.5-beta3 que incorpora la opció de fer AirPlay des de la app de Air Video quan està apunt de reproduïr.

Així doncs, com aniria el tema?

Suposem que el servidor ja està funcionant que ja és això el que ha de fer.

- Engeguem la TV i el Home Cinema

- Obrim al iPhone l'app AirVideo

- Triem la pel·lícula que volem veure

- Li donem al play i al botó de l'Airplay on es desplega la llista de dispositius on podem enviar el video.

- Triem el AppleTV2 i zas,... 

- La pel·lícula apareixerà a la nostra TV. És molt pràctic i funciona molt bé.

No cal interficie gràfica a la TV, ja la tenim a l'iPhone.
Hi ha però algunes coses a millorar, com ara que, en una conversió en calent no funciona gaire bé lo de guardar la posició on has parat, però no oblidem que és tracta d'una versió beta.

Arquitectures de Media center client-servidor

Com ja vaig comentar en el post anterior, el dispositiu de la casa Apple, AppleTV2, té les seves limitacions. Pel que sembla, només amb els formats MPEG-4 i MOV utilitza la descodificació per Hardware. Lo qual vol dir que en cas de Jailbreak, el XBMC no pot descodificar suficientment ràpid segons quins arxius produint-se incòmodes talls. Això ens obliga a replantejar-nos l'arquitectura del sistema. El client no pot ser l'encarregat de la tasca dura de descodificar segons quins arxius. S'ha de relegar al servidor. 

Tenim doncs, dos paradigmes d' arquitectura client-servidor. Entenem doncs, que el servidor és la font multimedia, qui conté tots els fitxers de video/audio centralitzats. I els clients són la interficie entre l'usuari (mitjançant l'aparell de TV) i el servidor.

Una arquitectura client-servidor en la que és el client qui és l'encarregat de la tasca més dura: (hard client) Descodificar els arxius de video i audio. I el servidor és un simple magatzem de dades multimedia, que serveix els fitxers via protocol SMB per exemple, i també pot ocupar-se d'altres tasques de manteniment, com ara  backups dels arxius.

 Una arquitectura client-servidor en la que el client és lleuger, (thin client) que rep les dades ja treballades i l'únic que ha de fer és reproduir-les i enviar-les a la sortida de video i audio corresponent. Ha de proporcionar també una interficie mes o menys sofisticada, que permeti a l'usuari seleccionar l'arxiu, i aturar, engegar la reproducció. El servidor és qui s'encarrega de descodificar els arxius i proporcionar-los al client en la forma més adequada per a que el seu processament sigui lleuger. Aquesta arquitectura lògicament és més adequada quan més clients hi hagi, doncs per sentit comú han de ser més barats al no requerir tanta potència. Un altre aventatge d'aquesta solució és la immediatesa d'accés. El client lleuger no costa d'engegar i no consumeix tanta energia, com tot un ordinador "normal" que, si no és vol deixar en hibernació, tarda en carregar el sistema operatiu i preparar el software de media center, actualitzar la llista d'arxius, etc...

Doncs bé, prou de teoria, el Apple TV2 és un thin-client vulguis o no, per tant necessitem un servidor més potent que li serveixi la informació una mica mastegada o adaptada si més no. 

Però bé, la cosa no és tan preocupant, qualsevol mini-itx ens serviria per a videos de definició normal. El problema és quan pujem a definició HD, (720p) aquí (també segons el format que hagi de traduïr mkv amb codec x264 per exemple) la cosa és complica.

APPLE TV2

APPLE TV2 és un "Media Center" de reduït tamany, baix consum i 120 euros (baix preu , per ser Apple), que et cap a la mà. Diguem que els de Cupertino han aplicat el que han aprés amb la tecnologia del iphone i iPad i l'han convertit en un accessori per a dotar la TV de casa, d'un accés als serveis de xarxa i video, YouTube, streaming de video etc... i la possibilitat d'oferir lloguer de pel·lícules a un 'mòdic' preu. A més a més és l'extensió del iPhone i iPad amb la tecnologia AirPlay. Pots emetre des d'aquests aparells video o música directament a l'AppleTV i per tant a la tele.

L'AppleTV és molt simple. Una caixa on tot just hi cap, una connexió a la corrent, una sortida HDMI, un port MicroUSB, una sortida de sò òptica i una sortida Ethernet, i un comandament molt simple estil MAC.

El menú també és molt senzill:

• un primer menú per llogar pel·lícules. Si són HD 720p, valen uns 6 euros. 
• Un altre menú d'accés a Youtube, radios, partits de beisbol, trailers
• un altre menú per a connectar-te a ordinadors de la teva propia xarxa i compartir fitxers de video i música amb iTunes. 
• Un altre de configuració i poca cosa mes.

Quines limítacions té:

• No permet reproduïr videos de 1080p, com a molt 720p. Sembla que és una limítació de hardware. Que no dona més de si.
• Només permet formats de video dels que admet els aparells mòbils Apple, o sigui,  .m4v, .mp4, i .mov

Aleshores, si et mantens en un entorn completament Apple, (o sigui, donant l'esquena a la realitat que ens envolta) és "perfecte" però si estas acostumat a moure't amb fitxers de video de tots els formats possibles tindràs un problema.