El meu HTPC consta, entre altres coses, d'un disc dur extern de 2Tb ple fins a dalt de videos, pel·lícules i sèries de TV, i un altre més petit amb fotos i música. I no fa gaire vaig apagar el disc dur extern per a moure'l. Quan el vaig tornar a engegar no responia i l'ordinador no me'l detectava. En aquells moments em va començar a caure per la front una suor freda. Hi han sistemes de backup i software per a fer backups automàtics de sobres. El problema és que la quantitat en Tb va pujant. Pel que fa al backup de sistemes, ocupen relativament poc. El mateix passa amb les fotografies, per moltes que se'n tingui. I si m'apures la música també és fàcilment replicable. Però que passa amb els videos? El tamany dels videos va en augment. Avui ja es gestionen pel·lícules de l'ordre de 10Gb (això si no son copies de bluray que arriben als 50Gb).
Desprès d'uns quants intents de reanimació, el disc dur va resucitar i amb ell tota la col·lecció de pel·lícules. Però immediatament em vaig posar a investigar. El primer problema és que has de doblar la teva capacitat d'emmagatzematge com a mínim, o més per a poder fer copies incrementals. Això suposa discs durs de 2Tb mínim o més.
DROBO
Un solució, que semblava perfecta, era el DROBO. El DROBO és un sistema de Backups, un array de disc durs, connectat per USB o FireWire a l'ordinador, que té un firmware que gestiona tot el sistema de backups automàticament i de forma transparent. D'aquesta manera, a ulls de l'usuari, només veu un únic disc dur, al que accedeix des del PC. El DROBO s'encarrega de fer les copies de forma transparent per l'usuari. Inclús, unes llums indiquen l'espai lliure de cada disc dur. Quan un disc està ple, només cal afegir-ne un altre, o canviar-lo per un de més gran. Així de simple. No cal configurar RAID ni cal que siguin del mateix tamany tots els discs. I si és tan perfecte com és que no l'he comprat direu?. Doncs, degut a dues característiques que m'han frenat:
a) El preu: El model més senzill ja val més de 300 euros. Hi han models més sofisticats, amb més espais per a discs durs o amb la funció de NAS inclosa. Però més cars també.
b) La velocitat: He llegit en alguns foros que és lent accedir a segons quin fitxer o realitzar els backup. c) Si te s'espatlla el DROBO, ja has begut oli. O l'arregles o no pots accedir a la informació al ser un sistema propietari.
"Una solución quiero"
Així que vaig buscar quelcom més barat. I el que vaig trobar va ser utilitzar un NAS. És tracta de, destinar un ordinador, que no cal que sigui massa potent, com a magatzem de l'informació digital domèstica. El software d'aquest ordinador, s'encarregaria de ser el centre de dades, servir video, musica i fotos a tota la casa mitjançant streaming, per exemple, i al mateix temps, s'encarregaria de fer el corresponent backup automàticament. Per a dur a terme tot això ja hi ha sistemes operatius orientats a aquesta multitasca, com ara el Windows Home Server de Microsoft o de codi lliure, com el FreeNAS. Fàcilment configurables. Vaig probar el WHS i no va durar ni una setmana. L'accés Samba era molt lent. No funcionaba be el AppleTV s'encallava als segons de començar. El FreeNAS, tot i ser fàcil de configurar no va ser-ho lo suficient.
La solució intermitja
Hi ha sistemes de backup com Acronis, que et permeten fer copies del sistema i del teu disc dur sense més complicacions. En el meu cas, és informació que no es crítica, en el sentit de que no passa res si es perd per exemple, el darrer episodi grabat ahir. El problema no és perdre el dia a dia si no tot el conjunt. Per tant, no cal fer còpies incrementals de 2Tb de pel·lícules cada dia, si no, per exemple, un cop al mes o a la setmana. Instal·lant un sistema de Backup al nostre HTPC com ara el Acronis, i ja tenim la sol·lució. Afegim un disc dur on guardar el backup i el configurem per a que fa faci copies cada cert temps.
Continuara...
