Singlecue

Ha costat però per fi m'ha arribat. Desprès d'un any des que vaig comprar aquest gadget via crowfunding l'altre dia em va arribar a casa. 

Comencem pel principi. Vaig veure el Singlecue en una web de crowfunding. És un gadget que promet substituir tots els comandaments a distància per la teva ma. Només amb amb el moviment del teu dit pots controlar tots els teus aparells multimèdia. El video era molt engrescador. El preu, ja no tant. (150 euros+45 de sorpresa d'impostos d'aduana). Tot i així, no vaig poder resistir-me. Fa molt temps que perseguia un sistema així. Havia provat algun software que funcionava amb webcam, però no era prou bo. Aquest sistema semblava respondre a tots els requeriments. Semblava ser compatible amb molts aparells. Així que em vaig arriscar. 

Durant un any, he estat rebent escassos mails informant-me sobre els progressos. Anaven millorant el sistema, es veu. Finalment, el moment ha arribat. L'altre dia vaig rebre el gadget. 

Unboxing.

El primer que em va sorprendre és el luxe de la capsa, sòlida i simple.

Una mica a l'estil Apple. Molt simple. La capsa conté un manual molt breu, l'aparell i l'endoll. Res més. No hi ha ni HDMI, ni comandaments, ni piles.  L'aparell em recorda molt al Microsoft Kinect però més petit. Això no és en va. Deu ser similar en el seu funcionament intern. A diferència del Kinect, hi ha una pantalla petita al mig. Em disposo a endollar l'aparell quan me n'adono que l'endoll és de tipus anglès. És lògic, l'origen és els USA. Vaig un moment a cercar un adaptador al xinès més proper.

Un cop amb l'adaptador endollem. S'engega la pantalla. Al manual fa referència a una app que m'he de descarregar per a configurar l'aparell. Em descarrego la app. El primer que em demana és que sincronitzi l'aparell per bluetooth amb el mòbil. Hi ha un botonet a sota que serveix per això. Un cop en sincronia, em demana configurar la wifi, ntroduint el password. Ara ja es pot començar a configurar via l'app. Primer, donar un nom a l'aparell, per si un cas en tens més d'un. Desprès, un altre fase et permet afegir nous aparells per a controlar, TV, media streamers i decodificadors de satèlit. 

Afegeixo la meva TV, una Sony. Introdueixo la marca i em localitza el nom. Un cop sel·leccionat em presenta una pantalla, per probar tots els botons que controlen la TV. Canvi de canal, control de volum, etc.. No funciona... glups... 

Ai que no va... Llavors me n'adono que no he tret el plàstic protector pegat a la part frontal. El trec, però no millora gaire la resposta. No hi ha resposta a les pulsacions de les tecles. Alguna va però no prou bé. Busco entre els menús de l'app a veure si hi ha alguna solució. No hi ha massa menús així que aviat acabaré. Finalment veig al menú de configuració que hi ha dues freqüències possibles 50 i 60. Canvio a 60. Ara ja funciona!!!! 

Poc queda per fer. Com a molt afegir, el que ells anomenen, una activitat. Aquesta 'activitat' permet definir una opció per que passis a un altre aparell font de la TV. 

Ja està! Comencem! 

A partir d'aquí millor que ho vegeu amb el video que vaig grabar:

Tot just, començo a fer-lo servir. D'entrada és espectacular però ja he notat que no funciona amb poca llum, tot i que ells afirmen que si que va.

Només el temps dirà si és realment pràctic i substituirà els comandaments. Us mantindré informats.

http:singlecue.com

Espai de disc al núvol xinès

La majoria de serveis d'espai al núvol són cars i ofereixen poc espai. Però n'hi ha alguns de la Xina que són gratuïts i que ofereixen molt espai. El problema és evident, la barrera idiomàtica. Mitjançant eines com el google translate podem evitar aquest inconvenient fins a cert punt. Però, un cop has aconseguit registrar-te i t'has baixat l'aplicació el google translate ja no val i els menús de l'aplicació són en xinès (Et pots espavilar per intuició + context però tot i així, fa una mica de respecte).

Jo he provat aquest:

http://c67.yunpan.360.cn
Amb el qual he aconseguit 4Tb d'espai de disc. De tant en quant et poden fer regals que et donen més espai (abans en donaven 36Tb segons diuen per internet).

Us recomano utilitzar el Chrome per a traduir les pàgines web que us vagin sorgint al registrar-vos.

Un cop hagueu instal·lat el client (per a Mac), us apareixerà un menú a la barra de dalt.

Menu:

1. Sincronitzat
_____________________________
2. 打开360云量  ( Obrir 360 Núvol)
3. 访问360云盘网站 (Pàgina web d'accés al disc 360 núvol)
____________________________
4. 立即同步 Sincronitza ara
5. 暂停同步 Sincronització Pausa
____________________________
6. Espai ocupat respecte del total
____________________________
7. 每日妯奖 Premi
____________________________
8. 设矗… Preferències
9. 问题反馈… Comentaris...
10. 关于… Sobre...
____________________________
11. 退出 Sortir

1. Indica l'estat. Si està tot sincronitzat o bé s'esta actualitzant el contingut del núvol
2. Obrir 360 disc al núvol. Et mostra la carpeta del disc dur local que es desitja sincronitzar.
3. Et porta a la pàgina web del servei on es pot veure el teu contingut al núvol.
4. Engega la sincronització
5. Pausa la sincronització.
6. Indica l'espai consumit respecte l'espai total
7. Participa en un sorteig per obtenir més espai al núvol
8. Obre la finestra de preferències
9. Obre la finestra per enviar comentaris als responsables
10. El típic About
11. Sortir de l'aplicació



De tot el menú, el més important és la opció de Preferències, on definim quina carpeta es la que es sincronitzarà al núvol.

El primer són checkbox que indiquen si vols veure l'aplicació al Dock o no.

I si vols que s'engegui el client automàticament quan s'engega l'ordinador. 

云盘存放位:posició d'emmagatzematge en disc (Es per indicar la carpeta a disc que es sincronitzarà)
La nota a sota indica la funció:

您在云端的文件璁会自动同步到这个位矗 Els seus documents en el núvol es sincronitzaran automàticament a la ruta indicada.

Es important destacar que quan la tries, no es pot afegir més d'una carpeta (vegeu el final per veure com fer-ho).
El que hi ha a sota és: 其他… Altres ...
Per canviar la carpeta de sincronització.

Si la trieu el programa us adverteix:

您确定要矗改本地同步目录?

原文件目录将不再与360云盘保持同步.
新文件目录将与360云盘保持同步

¿Segur que vols canviar el directori local a sincronitzar?

El directori d'arxius originals ja no es sincronitzarà amb el del disc 360 al núvol.

El nou directori es sincronitzarà amb el disc del núvol 360

Si no desitjeu seguir endavant premeu Cancel·lar que és el de l'esquerra:

取消 Cancel·lar

La darrera opció indica dades del nostre perfil, com ara el mail i l'espai que ens queda al núvol

Afegir més carpetes a la sincronització.

Si voleu afegir més carpetes a la de sincronització sense moure el contingut el que podeu fer és un link simbòlic. Hi ha serveis en que això no funciona però en aquest si. El que es fa és anar a la carpeta de sincronització i crear un simbòlic link a la carpeta del disc que vulguem.

Adeu Ninjablocks. Hola BeagleSNES.

Fa un temps vaig adquirir, via projecte de crowdfunding, un sistema de domòtica anomenat NinjaBlocks. El sistema consta d'un cervell central i una sèrie de sensors, de temperatura, de presència i de proximitat. Pots afegir nous tipus de sensors o commutadors que l'aparell activa o desactiva enviant un senyal per la freqüència de 2.4Ghz. El cervell és una placa de baix consum BeagleBone Black. La BBB és la segona versió de la BeagleBone. És una altra d'aquestes plaques de l'estil d'Arduino o Raspberry Pi, però que no és tan famosa per aquestes contrades (o almenys jo no l'he sentit anomenar gens).

El cas és que el sistema de domòtica no m'ha acabat de convèncer. El principal problema és que és controla tot des del núvol. Tu registres l'aparell i el configures amb la interfície gràfica que es troba en els seus servidors. De la mateixa manera estableixes unes regles, per exemple, encén la bombeta si el sensor 

de proximitat s'activa (col·locant un commutador del tipus adequat a l'endoll de la bombeta es clar). Sona molt bé, però les regles s'emmagatzemen al seu servidor i això no m'agrada. Fa que tot plegat no resulti gaire viable. Ha d'estar contínuament comprovant que no succeeix un event i per tant permanentment enllaçat amb el núvol. Si tens una bona connexió suposo que es pot suportar però en el meu cas, de vegades funciona

va i de vegades no. Suposo que no responia en temps real. A banda d'això, no em fa massa gràcia que els aparells de casa es controlin des d'un servidor extern. La interficie també estava bastant verda, i les regles no es guardaven correctament.

Per tot plegat, el sistema feia temps que esperava guardat en un calaix a que es decideixin a treure un sistema que s'executi localment, com molts els ho demanen. Però el projecte ha anat per uns altres camins. Ara es dediquen a un altre dispositiu més evolucionat, i han abandonat bastant el ninjablocks. Així que tenia un dispositiu que se m'estava fent vell en un calaix, i vaig pensar en reconvertir la placa en alguna altra cosa. Com que de media center ja el tinc a la RaspBerry vaig buscar per internet quines aplicacions podia tenir una BeagleBone Black i vaig veure que podia convertir-la en un emulador de videojocs retro de la SNES.

El projecte BeagleSNES.

El projecte consisteix en un emulador de videoconsoles de Nintendo per a la BeagleBone Black. 

Els ingredients que he necessitat són:

• La placa BeagleBone Black

• Una tarja Micro SD
  
• Un cable de micro HDMI a HDMI
  
• Un joystick/pad per jugar (compte per que no serveixen tots, jo he fet servir el de la PS3)
• ROMs de jocs de NES o SNES

Passos a seguir:

1. Descarregar la imatge del BeagleSNES http://beaglesnes.sourceforge.net
2. Grabar la imatge a la MicroSD. Podeu seguir el manual segons el sistema que tingueu que trobareu en aquesta pàgina (tot i ser per a la Raspberry una imatge és una imatge): https://www.raspberrypi.org/documentation/installation/installing-images/
3. Copieu les ROMs de jocs a la carpeta boot/bnes/images  
4. Obriu el fitxer games.xml amb el vostre editor de text preferit. Aquest fitxer defineix els jocs que apareixen al menú un cop s'engegui el sistema. L'estructura és molt senzilla: hi ha varios tags que delimiten seccions segons el tipus de consola, per exemple <snes>. Si voleu afegir un joc, copieu tot el contingut que hi ha entre el tag <game> i modifiqueu els diferents tags:
   <title> Afegiu el títol del joc
   <rom> copieu aquí el nom del fitxer amb la imatge del joc. Elimineu els espais i altres caràcters que puguin ser problemàtics, tant del fitxer mateix com aquí.
   <image> opcionalment podeu afegir una imatge a la carpeta corresponent
   No cal ficar les rutes completes. Ja ho trobarà automàticament.

     <snes>

        <game>
          <title>GameTitle1</title>
          <rom>filename1.smc</rom>
          <image>box_image1.png</image>
          <year>1999</year>
          <genre>Genre1</genre>
          <genre>Genre2</genre>
          <text>Description text line 1</text>
          <text>Description text line 2</text>
          <text>Description text line 3</text>
          <text>Description text line 4</text>
          <text>Description text line 5</text>

        </game>

• Es possible que en aquest mateix fitxer hagueu de modificar el mapeig de tecles si no us va bé la que ve predefinida.
• Introduiu la tarja a la ranura de la BeagleBone Black
• Connecteu l'HDMI per la part micro a la BBB i la part HDMI al televisor
• Connecteu el comandament de la PS3 al port USB de la BBB.
• Endolleu a la corrent i a jugar!!  

Afegir un disc dur extern a la Raspberry PI 2

Primer les males noticies: NO es pot substituir TOTALMENT la tarja MicroSD per un disc dur extern. la Raspberry sempre necessita arrencar amb la tarja MicroSD.

I ara les bones: SI que es pot substituir PARCIALMENT. L'instal·lació de l'OpenElec a la tarja o al disc dur consta de dues particions: System i Storage. A System tenim el que indica el seu nom, el sistema operatiu, i a Storage les carpetes pròpies del Kodi. El que si podem fer és moure la partició Storage a un altre disc i canviar alguna cosa per a que vagi a buscar-la al nou lloc.

Així doncs, necessitarem una memoria USB o bé un disc dur extern USB. Jo utilitzaré un disc dur SSD i una caixa externa SATA Conceptronics per adaptar un disc SATA a USB.

Insertem el disc SSD al connector SATA de la caixa:

Finalment tanquem la caixa i atornillem:

Ara hem de copiar la partició Storage al nou disc USB. Per a fer-ho hi ha varies maneres. Els que ja en sabeu, segurament ho fareu com més us resulti còmode. Per exemple, amb un PC amb Linux:

• Extraieu la tarja microSD de la RaspBerry i connecteu-la al vostre ordinador. Connecteu-hi també el disc USB.
  
  
• Mitjançant la comanda parted -l o fd comproveu a quines particions ha muntat els discs el sistema.
  
  
• Creeu una imatge de la partició storage de la tarja microSD al vostre disc dur del PC amb la comanda dd, al paràmetre if s'indica la partició amb el nom designat pel vostre sistema. Al paràmetre of s'indica el nom del fitxer corresponent a la imatge:
  
  dd if=/dev/mmcblk0p2 of=mmcblk0p2.img bs=4096 conv=notrunc
• Graveu la imatge creada a la partició del disc dur. Al paràmetre if s'indica el nom del fitxer amb la imatge i al of, la partició destí del vostre disc dur USB:
  
  

  # dd if=mmcblk0p2.img of=/dev/sdb1 bs=4096 conv=notrunc

• Acabeu amb la comanda sync per a que es confirmi la copia.
  
  
• Desprès amb la comanda gparted, podeu redimensionar la partició nova per a que abasti tot el disc dur si voleu, o crear més particions per a dades etc..
  

Ara ja podem connectar-ho tot a la Raspberry:

• Connecteu la tarja microSD.
  
• Connecteu el disc dur USB a la Raspberry
  
• Engegueu la Raspberry
  
• Connecteu-vos a la Raspberry via ssh (espero que hagueu seleccionat la opció d'instal·lació del openssh quan heu instal·lat l'openElec), per a fer-ho, aneu al menu de Configuració del Kodi, submenu sistema i busqueu la IP.
  
  ssh root@192.168.1.33 (això és un exemple, la IP que us hagi assignat el router)
  password: openelec
  
  
• un cop a dins,  localitzeu les particions de la tarja microSD i la del disc dur USB amb df -h:
  

• # df

  Filesystem           1K-blocks      Used Available Use% Mounted on

  none                    189512     89556     99956  47% /dev

  /dev/mmcblk0p1          127730     99214     28516  78% /flash

  /dev/mmcblk0p2          774064    773968         0 100% /storage

  /dev/loop0               89472     89472         0 100% /

  none                    191008         0    191008   0% /dev/shm

  Ara heu de modificar el fitxer cmdline.txt que es troba a la partició flash muntada a l'arrel. Però compte, si intenteu editar aquest fitxer no us ho permetrà el sistema, ja que, la unitat ha estat muntada només de lectura (Read-Only). Per a salvar a aquest problema heu de re-muntar la partició amb la comanda:
  
  # mount -o remount,rw /flash
  
  
• Ara si, ja el podem modificar:
  
  vi /flash/cmdline.txt
  
  
• El fitxer conté una única línia de la següent forma:
  
  boot=/dev/mmcblk0p1 disk=/dev/mmcblk0p2 ssh quiet
  
  
• El paràmetre boot indica la partició del sistema que es troba a la tarja microSD. Aquest NO s'ha de canviar, altrament, el sistema no es podria carregar.
  
  
• El segon paràmetre disk, l'heu de substituir per la partició corresponent al disc dur USB que ha muntat la Raspberry, per exemple en el meu cas: /dev/disk1 . Així quedaria:
  
  boot=/dev/mmcblk0p1 disk=/dev/disk1 ssh quiet
  
  
• Guardem el fitxer i reiniciem amb la comanda: # reboot
  
  

I ja està!!! Si tot ha anat bé, en reiniciar s'engegarà Kodi i anirà a buscar les dades al disc dur USB. Es nota per la llum del disc dur que denota el seu us.

Anàlisi final.

Realment jo no he notat massa diferència en quant a velocitat, clar que per molt disc dur SSD que sigui, el coll d'ampolla deu ser a la interfície USB 2.0 de la RaspBerry (no, no és 3.0, però la caixa del disc dur extern que tinc tampoc ho és, així que m'és igual).

Tenint en compte això potser no caldria que fos un disc dur SSD si no hem de guanyar velocitat. No sembla que pugui activar TRIM amb la Raspberry i això perjudica la vida útil del disc SSD.

Experiència d'instal·lació d'un media center a la Raspberry Pi 2 (2a. part)

com dèiem ahir...

Abans de procedir amb la instal·lació, em vaig descuidar un element que potser necessitareu si la vostra Tele o Home Cinema no suporta el sistema HDMI CEC i no podeu utilitzar el comandament de la tele per navegar per l'XBMC. Aleshores heu d'aconseguir un receptor IR com ara aquest: Flirc o algun altre receptor Bluetooth endollat a un dels 4 ports USB i el corresponent comandament.

Instal·lació del Sistema Operatiu

Bé, ja tenim els diferents elements preparats. Abans d'engegar-ho i connectar-ho tot, millor que gravem el sistema operatiu a la tarja MicroSD. Sense això, la Raspberry Pi 2 resulta completament inútil. 

Recordem que el que volem és un Media Center, per tant hem de gravar-hi una distro linux amb el XBMC (Kodi). N'hi ha més d'una. Podem escollir entre OpenElec, Raspbmc i Xbian. Jo vaig escollir OpenElec per que em resultava més familiar que les altres però qualsevol val. OpenElec i Raspbmc són les més similars en quant a rendiment.

Enlloc d'instal·lar el S.O. a sac, una manera més senzilla per a principiants és instal·lar el NOOBS. És un instal·lador que et deixa triar quina de les distros vols al moment d'engegar. Inclús venen tarjes MicroSD pre-instal·lades amb el NOOBS. El seu funcionament és senzill. Et descarregues el NOOBS comprimit al PC. Has de formatejar la tarja MicroSD amb un programa que es diu SD Formatter 4.0 i copies el contingut descomprimit del NOOBS. Les instruccions precises les trobareu en aquesta pàgina: http://www.raspberrypi.org/help/noobs-setup/

Jo vaig preferir instal·lar el OpenElec directament per que la versió de l'OpenElec que conté el NOOBS és inferior (4.0.5 < 5.0.5). Almenys això sembla del que es desprèn de la pàgina web  de de descàrrega: http://www.raspberrypi.org/downloads/

Instal·lar OpenElec a la tarja MicroSD

Recordeu que necessitareu l'adaptador a tarja SD i un lector de tarjes SD connectat a l'ordinador si aquest no en té.

• Baixeu-vos la imatge del OpenElec d'aquesta pàgina: http://openelec.tv/get-openelec Evidentment, el fitxer que correspon amb el vostre model de Raspberry Pi. En el meu cas, com és el model 2, vaig baixar-me el que indicava amb el títol següent, i dels dos fitxers que hi ha a sota, vaig triar el que indica Diskimage: 

ARMv7 builds - RPi2 ARMv7 quad core models (Model B 1024MB)

• A la mateixa pàgina trobareu un link a les instruccions detallades per gravar la imatge, tant en Linux, Windows o Mac: http://wiki.openelec.tv/index.php/HOW-TO:Installing_OpenELEC/Creating_The_Install_Key#tab=DiskImage
• Per a Mac, vaig tenir problemes a l'hora de gravar la imatge a la tarja. Em donava l'error: Permission denied. Vaig provar varies solucions que vaig trobar per internet però cap va funcionar així que vaig desistir i vaig acabar fent-ho amb Linux.
• Bé, doncs, un cop descarregada la imatge al vostre PC, aneu a la carpeta on s'ha guardat i descomprimiu el fitxer: 

gunzip -d OpenELEC-RPi2.arm-5.0.0.img.gz

• Ara heu d'averiguar la etiqueta que ha assignat el vostre sistema a la unitat on teniu muntada la tarja microSD. Per a fer-ho:

parted -l

• Us sortirà un llistat amb les diferents particions. Heu de buscar la de la tarja SD, per exemple: /dev/sdb

• Ara, amb la comanda següent es gravarà la imatge amb el OpenElec a la tarja. Compte no escolliu una altra partició per error, assegureu-vos de que és realment la que té muntada la tarja SD, ja que, la següent operació n'esborrarà completament el seu contingut:

dd if=OpenELEC-RPi2-5.0.0.img of=/dev/sdb bs=4M

• Finalment executeu la següent comanda per assegurar que es sincronitzen els canvis:

sync

Nota: no us prengueu les instruccions al peu de la lletra. En funció de la vostra distribució Linux poden canviar lleugerament. Es possible que hagueu de desmuntar la unitat abans de gravar-hi la imatge. També pot canviar la descripció de les particions, per exemple si teniu dues particions a la tarja /dev/sdb0 o /dev/sdb1 etc..

Un cop gravat heu de poder veure el contingut de la tarja amb tot de fitxers anant a  la carpeta amb:

 cd /media/<NOM DE LA TARJA>

ls -l

Engeguem la Raspberry!!

Tot ha anat bé i ja tenim la tarja gravada a la tarja MicroSD. És hora d'engegar la Raspberry:

• Fiqueu la tarja microSD a la Raspberry. La ranura costa de veure, és literalment al cul de la placa, a la cara contrària d'on hi ha els ports USB per la part posterior de la placa. Empenyeu la tarja fins que faci 'click'. Una imatge val més que 1000 paraules:
  

• Connecteu el cable Ethernet del router a la tarja (2).

• Connecteu el cable HDMI al lateral de la tarja (3) i l'altre extrem a la televisió:

• Connecteu l'adaptador microUSB al costat de l'HDMI (4) i l'altre extrem a l'USB de la televisió o bé a un endoll adaptador a la corrent:

• Ja ho tenim això. Quan s'engega a la corrent s'encenen els leds a la part de davant de la Raspberry. Aquest és l'aspecte de la meva Raspberry preparada:

Primer startup

Si tot va bé, els leds comencen a fer pampallugues i no tardarà en aparèixer la pantalla de l'OpenElec i finalment el menú del Kodi (XBMC) amb indicacions per on començar. 

A partir d'aquí tot es configura com un XBMC normal. Si voleu, podeu afegir fonts de pel·lícules i sèries via Samba al vostre servidor i començar a omplir la biblioteca però jo no he optat per això. En aquest cas és més adequat que mai afegir el plugin PleXBMC del qual vaig parlar al meu anterior post.

Recordeu que PleXBMC és un client de Plex per al XBMC. Això vol dir que serà el servidor Plex Media Server, l'encarregat de mantenir la biblioteca i actualitzar les metadades deslliurant d'aquesta tasca a la Raspberry i el que és més important, si no es guarda la biblioteca a la tarja microSD de la Raspberry menys accessos d'escriptura s'endurà, i per tant més durarà.

A més serà el Plex Media Server qui transcodificarà el video al servidor i enviarà el video ja 'cuinat' a la Raspberry. Això té avantatges: el servidor és més adequat per a fer això (pressumptament més potent) al ser una operació que requereix més CPU. Així descarrega d'aquesta feixuga tasca a la  Raspberry que adopta una postura més passiva. A més, els còdecs que la Raspberry no suporti serà Plex qui els transcodificarà, eliminant aquesta restricció. Com veieu tot són avantatges.

D'altra banda, jo he connectat el cable de corrent microUSB a l'USB de la tele. D'aquesta manera quan engego la tele, s'engega automàticament la Raspberry i carrega el Kodi. I, de la mateixa manera, quan apago la tele s'apaga la Raspberry.

Doncs ja està! Ara només resta configurar el Kodi al vostre gust. Afegir un skin, plugins etc... L'augment de rendiment de la nova Raspberry respecte models anteriors es nota i no cal fer "retallades" per a que vagi més lleuger com s'acostumava a fer. Potser canviar el sistema a una memòria USB seria un pròxim upgrade a plantejar-se. Ja ho veurem. De moment a gaudir-ne!

Experiència d'instal·lació d'un media center a la Raspberry Pi 2

Aquest cap de setmana he preparat la Raspberry Pi 2 com a media center en substitució d'un miniPC i ara us explicaré com ha estat la meva experiència.

Però primer, per als que els hi pugui venir de nou us posaré en antecedents. 

Que és una Rasberry Pi?

Per als que no n'han sentit a parlar, una Raspberry Pi és, en paraules de la Wikipedia, un ordinador monoplaca de baix cost. Una placa amb el seu processador i la seva memòria que consumeix molt poc i costa menys de 50 eur. Clar, no és un ordinador per al consumidor no iniciat, doncs només inclou la placa pelada, ni tan sols amb cable per endollar, ni tancada en una capsa de disseny. El primer model A va aparèixer al 2012 i va tenir un gran èxit. Es basa en un processador ARM, el primer era de 700 MHz i una RAM de 256 Mb. El model B i B+ van doblar la memòria a 512 Mb i el model 2, el més nou que van comercialitzar a principis de febrer,  és de 4 nuclis a 900 MHz amb 1Gb.

La placa consta a més d'uns quants ports USB, un HDMI, Ethernet i una ranura per a tarjes MicroSD.

Resumint, les especificacions de la Raspberry PI 2 són:

SoC: Broadcom 2836
CPU: Quad-core ARM7 800MHz
GPU: Videocore IV 250MHz

Memory: 1GB

GPIO: 40pin

Ports: 4x USB 2.0, 100BaseT Ethernet, HDMI, MicroSD card

Size: 85.60 × 56.5mm (about 3.2 x 2.1-inch

Per a que es pot utilitzar?

Des que va sortir el primer model la comunitat l'ha fet servir per a tota mena d'experiments degut a la seva gran versatilitat i baix preu. Un dels usos més populars és el de Media Center. El seu baix consum i el fet de no dur ventilació, la converteix en quelcom completament silenciós i això la fa ideal per col·locar-la prop del televisor. Han aparegut varies distros Linux amb el media center més popular XBMC (ara Kodi). Però a banda d'aquest ús, també hi ha altres tipus de projectes, com per exemple, utilitzar-la com a una retro-màquina de videojocs, com a NAS, i altres aplicacions en domòtica.

Ingredients per a un Media Center.

Però aquest cop ens ocuparem de convertir la Raspberry en un Media Center. Tot i que els models antics també eren aptes per això, ara que ha aparegut el model 2,  que és uns 6 cops més potent , m'he decidit a provar-ho.

La placa t'arriba amb dins una capsa de cartró tipus de les de paracetamol. A dins hi ha un senzill tríptic amb unes mínimes instruccions i la placa. I prou. La resta d'elements t'has d'espavilar en conseguir-los tu mateix. Aquesta és la llista de la compra:

• La Raspberry Pi 2 evidentment
• Una capsa de la mida aproximada d'un paquet de tabac
• Un cable/adaptador MicroUSB a USB
• Un adaptador d'USB per endollar a la corrent (desprès pot ser no caldrà si es pot endollar a l'USB de la tele)
• Un cable HDMI
• Un cable Ethernet 100BaseT (o sigui de xarxa per endollar-la al router o switch)
• Una tarja MicroSD (i un adaptador a SD per a grabar-la)

La capsa

La capsa on encabir la placa (si és que la voleu ficar dins d'alguna capsa i no deixar nua) pot ser qualsevol cosa. Si mireu per internet la gent s'ha empescat tota mena de capses: des d'un paquet de tabac fins a una capsa feta amb fitxes de Lego. Jo vaig pensar en encabir-la en una capsa de les antigues cintes de casset del segle passat. Em va semblar irònic. És una mica justa i s'ha de foradar pels laterals per a poder endollar els cables i els ports USB també sobresurten, però de moment em serveix fins a trobar quelcom millor, o un model B més ben acabat.

El cable/adaptador MicroUSB a USB

El cable per a portar corrent a la Raspberry és un microUSB i l'altre extrem ha de ser un endoll o bé un USB. Jo ja el tenia i segur que vosaltres també el podeu treure de qualsevol altre gadget, com ara alguna bateria que tingueu per casa.

També necessitareu un adaptador de corrent USB si voleu endollar-ho directament a la corrent. En primera instància vaig utilitzar el d'Apple o, si en teniu, el del Kindle. Aneu amb compte amb això per que no tots van bé. Finalment, el vaig treure i vaig endollar directament a la sortida USB de la tele, tot i que el manual no ho recomana. D'aquesta manera s'engega i s'apaga conjuntament amb la tele i no cal més interruptors. És molt pràctic.

El cable HDMI

La Raspberry té una sortida HDMI lo qual la permet endollar fàcilment a les teles actuals. A més, suporta el protocol HDMI CEC. Això vol dir que, si el software ho permet (i el Kodi si) pots controlar-lo i moure't pel menú, amb el mateix comandament de la TV!!! Això és molt interessant ja que, no ho solen permetre els PC normals de sobretaula. Un comandament menys! 

http://www.xatakahome.com/mandos-y-aplicaciones-a-distancia/hdmi-cec-que-significa

http://hdmicec.blogspot.com.es/2012/05/how-to-find-out-if-your-device-is-hdmi.html

El cable Ethernet

El cable anirà al router o switch per connectar la Raspberry a Internet.

La tarja MicroSD

Necessitariem una tarja microSD d'uns 8Gb que farà "de disc dur" per a la Raspberry. Per defecte, la Rasp anirà a buscar a la tarja microSD per carregar el sistema operatiu. Més endavant, però, ja veurem de canviar el sistema a una memòria USB externa que augmentar el rendiment (http://picodotdev.github.io/blog-bitix/2014/01/iniciar-la-raspberry-pi-desde-un-disco-o-memoria-usb/) però això ja serà en un altre post/projecte. D'entrada utilitzarem una tarja MicroUSB i us recomano que sigui bona. El problema d'aquestes tarjes és que, amb les successives operacions d'escriptura, no duren gaire. A ser possible que la tarja suporti el que anomenen, wear leveling. Això vol dir que, al escriure, va distribuint l'escriptura per diferents punts per tal d'augmentar-ne la duració. I com més gran sigui més superfície pot escriure i per tant també durarà més. 

Jo he optat per aquesta: SanDisk Extreme PRO 8GB UHS-1

http://elinux.org/RPi_SD_cards

No oblideu que també necessitarem un adaptador a SD per a poder grabar-hi el sistema.

Per avui ja n'hi ha prou. En el proper episodi (digo post) procedirem amb la instal·lació.

Fins aviat!

El millor skin per a PleXBMC

Com vaig apuntar en una entrada anterior, el PleXBMC oferia una sèrie d'avantatges a priori, i estava disposat a donar-li una oportunitat. Doncs bé, l'he estat provant uns dies i només hi ha un aspecte que no m'acabava de fer el pes: En tractar-se d'un add-on, o sigui un afegit al sistema per defecte, no està incorporat al menú principal del Kodi. Això vol dir que s'ha d'anar a buscar al menu de Add-ons i dins del menú seleccionar el PleXBMC i dins del PleXBMC, navegar per l'arbre que t'ofereix on hi ha, al mateix arbre però en diferents fulles, les pel·lícules i les sèries. Resumint, no tens un accés tan directe com amb una font de video normal, en la qual tens des del menú principal, accés directe a pel·lícules i sèries i inclús amb el widget de més recents tens un accés molt ràpid a allò que toca veure. Has d'anar baixant i pujant de nivells dins de l'arbre per a localitzar els diferents videos.

Hi ha però, skins molt configurables amb els que pots escurçar aquest camí. Per exemple col·locant un menú amb el PleXBMC directament al menú principal. I submenús directes a les branques de l'arbre "Recentment afegits" o "Recentment vist" etc,... Però trobo a faltar el widget que et presenta les novetats a l'instant i és temptador veure aquests widget només entrar i triar, però llavors estàs accedint directament a la font de video i no es quedarà registrat al servidor Plex, ja que és el que pertany al propi Kodi.

Ara però he trobat un skin que té en compte aquest problema i s'integra completament amb el PleXBMC. Es tracta del Glass Black Nova. Té un mode de funcionament que pots triar a la configuració i que dona tot el control del menú principal al PleXBMC, de forma que el menú de pel·lícules i el de sèries et porten directament a la part de l'arbre que el PleXBMC t'ofereix. Inclús el widget de "recentment afegit" i els altres ja són del PleXBMC, si es desitja.

boot0-error-official-guide

Guia per arreglar el error boot0

PleXBMC

Soc un fan de l'XBMC, ara reanomenat com Kodi. És un media Center molt versatil i amb versions per a gairebé tots els sistemes. De fet, el tinc instal·lat en la seva versió XBMCbuntu i va molt bé. Tanmateix té algunes mancances que us comentaré més avall.

Un fork de l'XBMC de fa temps és el Plex. La diferència fonamental és que, a diferència de l'XBMC que és una aplicació d'escriptori única, s'ha dividit en una part que actua de servidor i un client heretat directament de la interficie de l'XBMC. Té els seus avantatges però també els seus inconvenients.

De fet, si comparem els dos, els avantatges d'un són les mancances de l'altre.

Interfície gràfica

L'interfície de Kodi ha evolucionat molt. Té moltes opcions i possibilitats de personalització amb tota mena de plugins fàcilment instal·lables. Un de molt útil que ha acabat integrant-se al programa és el dels subtítols, que et permet descarregar-los al mateix moment de veure el video mitjançant la interficie.

Per contra, el Plex, és un fork del motor de l'XBMC i la part de client sembla haver-se quedat en aquell punt, almenys en aparença.

Múltiples clients

Plex consta d'un client i d'una part servidor. Això permet tenir més d'un client i tenir sincronitzada tota la informació a tot arreu. El servidor s'encarrega de buscar i descarregar les metadades sobre el material multimèdia i mantenir la "biblioteca" actualitzada. Aquestes metadades confereixen a la interfície un aspecte molt atractiu. D'altra banda, es porta un control sobre la reproducció de cada fitxer multimedia, registrant si s'ha vist o no i la marca de temps que indica fins on s'ha vist i així permetre continuar la seva visualització a partir del punt on es va deixar. Com que aquesta lògica la gestiona el servidor, permet sincronitzar la informació entre diferents clients. Per exemple, pots parar de veure una pel·lícula a l'ordinador i continuar-la des del punt on et vas quedar, més endavant, a la tablet.

L'XBMC també et registra tot això, tanmateix, si tens dos XBMC independents, d'entrada no comparteixen aquesta informació. I dic d'entrada per què poc a poc ha anat evolucionant un sistema UPnP que permet utilitzar un XBMC de servidor al que conectar-te amb un altre XBMC que faria de client. L'XBMC servidor comparteix la seva llibreria per UPnP i el client hi accedeix. Això si, has de tenir sempre obert un XBMC servidor. El Plex servidor està pensat per a ser un procés servidor, actua ocult, actualitza la informació automàticament i està sempre minimitzat. L'XBMC s'hauria d'ocultar i afegir algun plugin per a que actualitzés la informació periòdicament.

Subtítols

Plex gestiona els subtítols des del servidor. Representa que els baixa amb la resta de metadades automàticament. Però això li resta la versatilitat que XBMC t'ofereix, que et permet buscar-los entre els diferents servidors manualment si automàticament no els troba.

Múltiples sistemes

Tant Plex com KODI es poden aconseguir per a diferents sistemes operatius. KODI es pot baixar per a Windows, OSX, Ubuntu, distribucions com OpenElec o XBMCbuntu, Android, Raspberry i iOS. El problema és que, per a instal·lar-lo a iOS, necessites fer el Jailbreak de l'iPhone o iPad, ja que el programa no està disponible a l'Apple Store (es algun tema sobre còdecs propietaris).

D'altra banda, Plex, (que també acaba de ser portat a PS3) si que té una app client per a iOS a l'Apple Store.

PleXBMC

Com veieu, el que no té un all té una ceba. Però i si fos possible tenir el millor d'ambdós mons? Això és el que preten el plugin per a Kodi (XBMC) PleXBMC.

Avui l'he provat i sembla bastant prometedor. Es tracta d'un plugin que instal·les al Kodi i que permet connectar-te al servidor de Plex i accedir amb la interfície del Kodi a la biblioteca del servidor Plex. D'aquesta manera tens el millor de les dues propostes: el client de Kodi i el servidor de Plex:

• El control de reproducció es queda registrat al servidor de Plex, de forma que pots sincronitzar-ho entre diferents clients de Kodi.
• Disposes de la interfície de Kodi amb totes les seves possibilitats.
• Disposes del servidor de Plex, amb tots els seus avantatges de sincronització automàtica de dades
• Pots utilitzar els subtítols de Kodi.
• Pots utilitzar el client de Plex a iOS per accedir al servidor (aquí perds autonomia per a gestionar els subtítols, no es pot tenir tot).

Ja ho veieu, en principi tot són avantatges. Ja us explicaré que tal l'experiència.

Que com s'instal·la? Fàcil:

1. Baixeu-vos el servidor de Plex adequat per al vostre sistema https://plex.tv
2. El configureu afegint les carpetes que contenen els vostres fitxers
3. Baixeu-vos el repositori del PleXBMC
4. Des de Kodi, aneu a Ajustaments -> Complements -> instal·la des d'un fitxer zip
5. Un cop teniu el repositori us apareixerà el complement PleXBMC a la llista de complements. L'instal·leu i ja ho teniu.
6. Per accedir-hi, al menu videos -> submenu complements el trobareu.