Linux revolution (2)

Com era d'esperar, arriba l'hora dels problemes. Com vaig dir el darrer cop, aparentment havia instal·lat un ubuntu 10.10 amb el XBMC i semblava anar tot be. Però a la que comences a escarvar una mica comencen a sortir els problemes. El problema és que quan no els solventen fàcilment intentes esquivar el problema i això genera nous problemes que es van escalant.
La situació és la següent:
Tinc una placa Gigabyte que du integrat la tarja gràfica (crec que és una ATI Radeon 3200 o quelcom similar perquè no ho diu enlloc) amb una sortida HDMI. I també hi vaig ficar una tarja gràfica PCI Express ATI Radeon HD4830 però que no té sortida HDMI. Fins ara, funcionava amb aquesta, amb un conversor de la sortida DVI a HDMI a la tele. Com que per aquí no es podia treure el so, només imatge, el treia per la sortida òptica S/PDIF de la placa base.

1er problema: No em funciona el so a la sortida òptica que va a la TV. Hi he donat mil voltes, els drivers hi son, em deixa escollir la sortida per pantalla el Ubuntu, però no es sent res. Es més, en les primeres proves he utilitzat un film que treu la sortida AC3 5.1 i jo diria que ha funcionat, però he passat a un altre film amb Stereo i ja res. He començat a toquejar opcions i ara ja no em funciona absolutament res. He buscat per internet en mil i un foros i res.

Per a solventar el problema 1 podria fer que enlloc de treure el so per la sortida òptica de la placa, ho faci per l'HDMI, això em solventaria dues coses, d'una banda el problema 1 i a més, podria arreglar una altra cosa que em molesta bastant, i es que quan canvío per la tele de la sortida de la TV normal o de la de Imagenio, a la del media center, he de canviar també la sortida de sò de la TV a la òptica pel comandament. Que tiquismiquis direu, però es que fer-ho a les fosques és una mica emprenyador. D'aquesta manera el so estaria unificat tot a través de la TV via els diferents HDMIs cap al Home Cinema.

Som-hi doncs:

• Entro al setup de la Bios i canvio la assignació de la tarja gràfica. Enlloc de la PCI que usi la interna.
• Trec el cable DVI i connecto el HDMI a la placa base.
• Aplico els canvis de drivers des de l'escriptori mateix.
  
• Funciona, ara la imatge surt per l'HDMI sense cap problema. També m'ha detectat la nova sortida de so sense problemes. Ja està!!!!
• Ara ja puc treure la tarja PCI, no es necessaria i consumeix energia i fa més soroll. La extrec amb més o menys facilitat.
  
• No, no està! :-( ara resulta que si canvio la sortida externa pel comandament de la tele, (quelcom que faig molt habitualment, per exemple, per veure que fan a la tele normal i torno a la sortida de l'ordinador, una mena de zapping entre les diferents sortides (Imagenio - TV - Media center), doncs es perd la senyal al tornar a l'ordinador. Tot negre. No es veu res. Recordo vagament aquest problema amb les tarjes ATI velles. Això ja m'ha passat abans. Busco i rebusco per internet i trobo molta gent que li passa el mateix, però no trobo cap sol·lució acceptable. Crec que la majoria han canviat de tarja.
• Idea: la tarja gràfica de l'altre ordinador (el del despatx) si que té sortida HDMI. És una NVIDIA EN9400GT. Podria afegir-la i utilitzar aquesta enlloc de la integrada.
• Obro l'ordinador del despatx i extrec la tarja sense problemes. Penso massa tard que en aquest ordinador al que acabo de extirpar-li la tarja, hi ha ara mateix dos Windows i un Fedora 14 que deixaran de funcionar. No l'engegaré fins que no hagi decidit no tornar-la a ficar. Així si em faig enrere no caldrà reinstal·lar res.
• Instal·lo la tarja nova al Media Center.
• Canvio el setup de la Bios per a que arrenqui amb la tarja NVidia.
• Instal·lo els drivers de la NVidia a l'Ubuntu (els propietaris)
• Quina sorollada que fa aquesta tarja. Ecsss.
  
• El so no va. Era d'esperar, no hi ha cap lligam entre la tarja de so integrada a la placa i la tarja de video d'on surt la connexió HDMI.
• S'ha d'afegir un cable de pins intern entre ambdos components. No em fa gens de gràcia. Son d'aquells cables que és poden col·locar de moltes maneres diferents.
• Desprès d'estudiar l'esquema del manual de la placa base, connecto els pins a la sortida S/PDIF Out interna i la placa gràfica.
  
• No va el so. Tot i que es sent un pet als altaveus que em donava esperança. L'icona de l'altaveu de l'Ubuntu està activa cosa que abans no. Però no va el so!!!!!!
• A sobre que fa soroll, no va el so. Per lo menys no perdo la senyal al canviar la tele. Ho deixo està. El dilluns preguntaré a la botiga com va aquest cable o m'acabaré comprant una tarja nova? Segur q serà aquesta segona opció, però aixo no em garanteix que no porti altres problemes. grrrrrr.
  
• Que faig amb l'altra tarja? La ATI Radeon HD4830. La fico enlloc de la del PC del despatx? S'haurà de reconfigurar. El Windows no hi haurà massa problema però el Fedora... Ja em veig reinstal·lant...
  

Control remot d'escriptoris

La idea a partir d'ara en la Linux Revolution que he iniciat (veure post anterior), és poc a poc anar recuperant totes les funcionalitats que tenia amb Windows.

Una d'aquestes era el control remot d'escriptoris des de qualsevol punt de la meva xarxa d'ordinadors/tablets. El tenir un punt de sortida (el media center) situat a l'altell, fa molt recomanable el poder manegar, configurar-lo des del PC, més que res per comoditat i perquè hi ha coses que millor no fer-les des del sofà, tot i que la pantalla sigui de 50'', amb una resolució de 1080p, les lletres continuen sent petites.
Amb Ubuntu i Fedora, ja ho tenim tot preparat. El sistema ja t'instal·la el Vinagre, un programa per a control remot d'escriptori fàcilment. Però, vet aquí que m'he trobat amb un obstacle imprevist. M'he pogut connectar a l'escriptori del Media center, però no sembla respondre a les meves ordres, o almenys no s'actualitza la pantalla remota, perquè si em desconecto i em torno a connectar si que veig que he produït algun canvi. Puc moure el ratolí, això si.
He buscat per internet i sembla que hi ha algun problema entre el Compiz (per a millorar els efectes d'escriptori) i el VNC. Alguns deien que la sol·lució és desactivar els efectes d'escriptori, però no m'ha funcionat. Finalment he trobat la sol·lució. Es tracta d'executar el programa gconf-editor. Si no esta instal·lat, es pot executant des del terminal de Fedora amb:
yum install gconf-editor
El programa gconf-editor ens permetrà configurar característiques de gnome fàcilment. Ens presenta una finestra amb un arbre d'opcions a l'esquerra. Despleguem Desktop -> gnome -> remote_access i sel·leccionem la casella disable_xdamage. Això ho hem de fer a ambdòs escriptoris, tant el servidor com el client. I ja està, ara ja funciona correctament.

Linux revolution

Desprès d'una temporadeta (des de Nadal) utilitzant el XBMC per a Windows amb bastant d'èxit, m'he decidit a fer un nou intent de pas al programari lliure amb totes les de la llei. Un cop superat el tema del media center, veient que tot i passar a linux puc continuar gaudint del XBMC no veig ja cap raó per a que aquest pas ja no sigui possible (d'aquí a un temps ja us diré si m'equivocava). Soc conscient que hi han coses que costaran més del que costaven amb Windows, però espero guanyar amb estabilitat del sistema.
El meu sistema consta de:
1. Un mini-ITX que faig servir de NAS on tinc connectats discs durs externs i interns amb els meus arxius multimedia.
2. Un ordinador amb una carcasa de saló que és el meu Media Center, connectat a una TV directament de 50'' i un Home Cinema.
3. Un PC normal per a treballar.

Cada cert temps intento passar-me a Linux, però normalment, problemes amb els drivers, tarjes gràfiques, dificultats de configuració o manca de Software adient per a segons que, em fan tornar enrera. Vegem si aquest cop ho aconsegueixo.
D'entrada, començarem amb un sistema dual a tot arreu. Ja he instal·lat Fedora 14 al PC, desprès d'unes quantes lluites he aconseguit el so i utilitzar els drivers de la tarja gràfica. Bé, el so l'he aconseguit re-instal·lant una tarja de sò que havia tret, doncs amb la integrada a la placa ja en tenia prou amb Windows.
Al NAS he instal·lat una distribució més amigable, el Ubuntu 10.10 Maverick. La veritat és que, així d'entrada, m'ha semblat molt bona. Sencilla de fer servir i sense errors, almenys de moment. He pogut compartir les carpetes amb tota la biblioteca multimedia mitjançat SAMBA amb molta facilitat (dirèctament per la interficie gràfica sense entrar en comandes de terminal). Perfecte!.
Al Media Center també hi instal·lo el Ubuntu. De moment les aparences son molt bones. M'ha detectat sense problemes tots els accessoris, el comandament a distància que anava amb la carcasa Thermaltake, el teclat Logitech bluetooth, la configuració gràfica de la pantalla adaptada a la TV, etc.... He instal·lat el XBMC per a l'Ubuntu i va de meravella, més que amb Windows que es penjava de tant en quant. He accedit a les carpetes compartides sense problemes. Ara be, tinc problemes amb el sò. I és que no se com configurar la sortida S/PDIF òptica al Home Cinema. Al principi va funcionar però només amb algun film 5.1, però els Stereo no. Ara he tocat tant la configuració que ja no va cap sò. Això al XBMC, a l'escriptori no ha funcionat mai.
En quant a gràfica, de moment utilitza la GPU integrada amb la placa, una ATI. He instal·lat els drivers de ATI. No he fet proutes proves encara sobre aquest particular. També te instal·lat una NVIDIA PCI, m'agradaria que funcionés amb la NVIDIA que és més potent però ja veurem.
Falta molt de camí per a aconseguir una plena integració de tots els sistemes. Falta veure que fer amb el streaming de video a l'iPad, la sincronització amb l'iTunes, etc... però aquest cop potser si que veig més factible el pas complet (o almenys canvi d'hàbits) al programari lliure.

XBMC

El XBMC sens dubte és un dels millors Media centers de codi lliure. Si no, almenys el més visualment agradable. Si deixem de banda el tema de les grabacions i reproducció de TV, que seria el tema estrella del MythTV en Linux, i del Windows Media Center en Windows, per la resta és perfecte. Està expressament dissenyat per a buscar dades de pel·lícules de moltes fonts com ara IMDB, THEMOVIEDB, etc.. i també de Sèries de TV.

A més pots afegir add-ons que et permeten veure programes d'internet. El més sorprenent és el de Pelisalacarta, que et mostra tots els fitxers de webs de descàrrega com ara SeriesYonkis i megavideo i els pots reproduir a tot el tamany que la teva TV ho permeti. Però no només això si no que un altre plugin et permet connectar-te amb el teu jdownloader o bittorrent i veure com van les descàrregues, i si s'escau, afegir un d'aquests fitxers de SeriesYonkis a la descàrrega.
Les possibilitats són infinites, mentre es vagin desenvolupant add-ons i programes. De XBMC n'hi ha per a totes les plataformes. I d'accessoris per a iPad, iPhone, Android també. Amb ells pots controlar directament el teu XBMC de l'ordinador sense necessitat de comandament a distància. Ideal per ficar música sense necessitat de encendre la TV, doncs en alguns et surten totes les llistes de pelicules, amb caràtula i tot per a triar des del mòvil.
A més no cal instalar còdecs apart perquè ja els porta inclosos, cosa que s'agraeix, doncs això amb el WM7 és bastant un merder. Vaig probar Avatar 32Gb mkv amb el WM7 i s'enganxava, en canvi amb el XBMC m'ha funcionat perfectament.
Si he de donar un punt negatiu és degut a que se'm penjava bastant i no sabia veure perquè. Finalment vaig veure que hi havia una carpeta plena de fitxers .rar que no 'digeria' gaire be. La vaig eliminar i ara sembla que no es penja gens. No estic segur de que fos això però el log no m'aclaria gran cosa més. En fi, és una pena que només per trobar això ja es penji però la resta crec que compensa en escreix.

Provant el Kinect

No fa gaire que els de Microsoft han tret el Kinect. la nova interficie completament lliure d'aparells per a competir amb la b-move de la ps3, el wiimote de la wii. El kinect està format per un emisor de infrarojos, una camara i un array de microfons i permet controlar els jocs únicament amb el teu propi cos. Et detecta el moviment i la situació i et permet interactuar amb els jocs de la forma més intuitiva possible.
Doncs be, en principi el kinect està destinat a la Xbox 360 evidentment, però no han tardat gaire en hackejarla i treure drivers per a linux i windows i han sorgit tot d'aplicacions curioses. D'altra banda, l'empresa que ha fet el kinect, ha tret un framework de programació oficial, el OpenNI, que proveeix d'una API per a escriure aplicacions amb interacció natural.
Amb aquesta base, no han tardat en sortir projectes i del que m'interessa parlar aquí és el Kinemote. Es tracta d'utilitzar el kinect per a interactuar amb el media center, concretament amb el xbmc o el boxee, tot i que, és pot configurar per a controlar finestres en general.
Total, que vaig veure el video i immediatament em va començar a caure'm la baba. Així que desprès de reflexionar durant... 2 minuts? he anat a comprar-me el Kinect i no tinc ni xbox. Això si, tinc en ment que és una cosa de futur, si no ara immediatament, estic segur que poc a poc sortiran aplicacions per utilitzar el kinect amb linux o Windows. Tant d'interacció natural amb el cos, com de reconeixement de veu, doncs porta un array de microfons que si el compres com a tal, et surt molt més car.
S'ha de tenir en compte dues coses:

• La consola xbox360 slim ja porta el kinect sense transformador, doncs el cable va només a la xbox, amb lo qual no es pot utilitzar per separat a no se que tinguis un adaptador usb i un transformador. El kinect separat si que porta l'adaptador usb i el transformador a la corrent directament
  
• El kinect per separat val 140 euros i porta un joc.

Ara estic configurant el XBMC que no era el meu media center per defecte. Es penja bastant però visualment m'agrada força. Ja he probat el kinemote i funciona. Però costa de controlar-lo. A veure si m'acostumo. De totes maneres, com ja he dit abans, això familia, només ha fet que començar...

Imagenio amb el 7MC

Imagenio, la plataforma de TV per internet que ofereix Movistar (la companyia anteriorment coneguda com Telefonica) és un trunyo, una caca. Això que vagi per endavant. El canvi de canals és lentissim. La resolució baixa. Els problemes, a dojo. L'altre dia per veure un partit de futbol, amb el seu golTV, vaig perdre un quart d'hora de partit engegant el pu** Imagenio. El Messi va tardar menys en marcar... Total, vaig acabar amb malgenio. I para colmo, em truquen de Timofònica l'endemà i em pregunten si estic content amb Imagenio. "Pues ahora que lo dices...". I la seva resposta/pregunta va ser: Quina velocitat tens? Jo, 3 Mbps. Resulta que és massa poc per a l'Imagenio. Doncs que no l'ofereixin amb el Trio de 3Mbps. no?.

Bé, ara que ja m'he desfogat, entrem en materia. Imagenio utilitza el protocol IPTV (Internet Protocol Television). O sigui ofereix Televisió digital als usuaris emprant el protocol IP sobre un ample de banda. Això vol dir que amb el router de Timofonica us entra a part d'Internet, la TV. El router assigna un canal de TV a cada adreça IP i fa streaming de video/audio per aquestes IP. L'aparell descodificador que proporciona telefònica descodifica la senyal i ens la treu per l'aparell de TV. Si volem veure l'Imagenio en una altra TV sense un descodificador al costat, necessitem un ordinador que el substitueixi. L'ordinador l'haureu de configurar per a situar-lo dins la mateixa xarxa que el descodificador, canviant la connexió d'accés a xarxes per a tenir accés a les IP correctes. Ja hi ha manuals per internet que expliquen de sobres, com configurar el PC per a veure Imagenio per l'ordinador. No ho descobriré ara. En quant a quin programa podem emprar al PC com a client de video que suporti el protocol IPTV, en Windows està clar que seria el VLC. En Linux amb el mplayer ja farem.

Però que passa si volem veure Imagenio mitjançant el nostre 7MC (o VMC). I encara diria més, i si el volem grabar? Doncs venen un plugin de la casa DVBLogic que porta per nom 'DBVLink for IPTV' que ens permet configurar la nostra connexió de IPTV com si fos una connexió de TV per satel·lit normal.
El programa ve amb dues parts. El client i el Server. Instal·lem primer el server. A continuació configurem el client i tot seguit entrem al Media center, on creem un nou server de TV com si d'un satel·lit es tractés. Necessitem un fitxer amb la llista de canals que volta per internet. I ja està? Doncs si i no. Si, ja tenim imagenio a WM7, però llavors tenim el problema dels còdecs. I és que no s'acaba de veure del tot be. En alguns canals (Gol TV per exemple) es pixelen zones de la imatge, que es queden encallades i no es refresquen fins al cap d'uns segons. Sembla que el problema és dels còdecs de Microsoft per a mpeg2. És poden substituir, hi han eines per a fer-ho com el MCDU però els altres còdecs no es que funcionin gaire millor. Els de CoreAVC potser son els que van més be. En 64 bits la cosa es complica encara més, doncs gairebé no hi ha còdecs de 64 bits per a mpeg2.

Més info:

http://chapuzasenlaweb.wordpress.com/2009/12/29/como-ver-imagenio-en-tu-ordenador/#comment-47

Retro-media center

Com han canviat les coses en pocs anys. Des del Super 8 al Video domèstic. De l'anàlogic al digital.
Però encara tenia filmacions en Super 8 de la familia que m'agradaria traspassar al mon digital. En aquests posts intentaré fer-ho de forma casolana.
El que no entenc és que els nostres pares trobin dificultat en aprendre a apretar un botó i en canvi sabessin preparar una projecció de Super 8, que a mi almenys, em sembla bastant més dificil.
Bàsicament, el procediment consisteix en fer un Screener casolà. No us cregueu que a les botigues fan algo massa més sofisticat. Els principis són els mateixos però ho fan amb millors condicions. Tenen una màquina que s'anomena Telecine, que projecta el film i una càmara de video va grabant la projecció. Nosaltres farem el mateix però a casa. Això te una sèrie d'inconvenients que desprès veurem. Així doncs que necessitem:

1. Un projector de Super 8.
2. Un lloc on projectar (no té perquè ser molt gran, podem projectar de més aprop sobre una cartulina) o pantalla de projecció.
3. Una càmera de video. (Important: si pot regular la velocitat o shutter)
4. Tarja digitalitzadora de video (si la càmera es MiniDV)
5. Software d'edició de video
6. Eines per a tractar pel·lícules de Super 8 (per poder fer cut & paste)

Important tema de la velocitat de projecció:
El Super 8 pot treure a 18 fps o 24 fps, en canvi el sistema PAL de TV, va a 25 fps. Això a la pràctica és la velocitat a la que va l'obturador. Però be, a nosaltres el que ens afecta això és un efecte anomenat flicker. Quan veguem a la pantalla el que hem grabat, podrem observar unes fluctuacions de llum o pantallades blanques molt típiques i molestes. Per a eliminar aquest efecte, hi ha dues opcions, si el projector de Super 8 ho permet, variar la velocitat de projecció i si no, mirar de variar la velocitat de la càmara de video o shutter.

Pas 1. Preparar el sistema.
Coloquem de forma òptima el projector i al seu costat la càmera de video de forma que enfoqui a la pantalla on projectarem. Regulem el zoom del projector i el de la càmera fins que estigui tot ben centrat i correcte. Fer algunes probes de projecció observant a través de la càmera de video per veure com queda abans de començar a grabar.

Pas 2. Projectar.
Comencem a projectar alhora que prenem el botó del REC de la càmera de video. Assegureu-vos que la cinta de la càmera de video està rebobinada, hi ha prouta bateria o està enxufada a la corrent i tindrem prouta cinta. Si teniu algun accident a l'hora de passar la pel·lícula i es trenca, haureu de procedir a una operació d'empalte de pel·lícula. Al final del post hi podeu veure un video sobre el procediment.

Pas 3. Digitalitzar
Connectar la càmera de video a la sortida de la tarja digitalitzadora de l'ordinador. Obrir el software de captura de video. Passar la pel·lícula i grabar-la en un fitxer de video. Si voleu fer un DVD, passeu-la en format mpeg2.

Pas 4. Edició de video
Editar el video, amb un software d'edició de video: Afegir-hi efectes d'entrada i de sortida. Títols. Banda sonora si no en tenia. Exportar el resultat final en un altre fitxer de video.

Pas 5.
Amb un software d'edició de DVD agafeu tots els fitxers que heu generat i els col·loqueu com vulgueu en el menu del DVD. Afegiu un fons xulo, una banda sonora i ja està. Genereu el DVD i el grabeu.

Això és a grans trets com funciona el sistema.