Singlecue

Ha costat però per fi m'ha arribat. Desprès d'un any des que vaig comprar aquest gadget via crowfunding l'altre dia em va arribar a casa. 

Comencem pel principi. Vaig veure el Singlecue en una web de crowfunding. És un gadget que promet substituir tots els comandaments a distància per la teva ma. Només amb amb el moviment del teu dit pots controlar tots els teus aparells multimèdia. El video era molt engrescador. El preu, ja no tant. (150 euros+45 de sorpresa d'impostos d'aduana). Tot i així, no vaig poder resistir-me. Fa molt temps que perseguia un sistema així. Havia provat algun software que funcionava amb webcam, però no era prou bo. Aquest sistema semblava respondre a tots els requeriments. Semblava ser compatible amb molts aparells. Així que em vaig arriscar. 

Durant un any, he estat rebent escassos mails informant-me sobre els progressos. Anaven millorant el sistema, es veu. Finalment, el moment ha arribat. L'altre dia vaig rebre el gadget. 

Unboxing.

El primer que em va sorprendre és el luxe de la capsa, sòlida i simple.

Una mica a l'estil Apple. Molt simple. La capsa conté un manual molt breu, l'aparell i l'endoll. Res més. No hi ha ni HDMI, ni comandaments, ni piles.  L'aparell em recorda molt al Microsoft Kinect però més petit. Això no és en va. Deu ser similar en el seu funcionament intern. A diferència del Kinect, hi ha una pantalla petita al mig. Em disposo a endollar l'aparell quan me n'adono que l'endoll és de tipus anglès. És lògic, l'origen és els USA. Vaig un moment a cercar un adaptador al xinès més proper.

Un cop amb l'adaptador endollem. S'engega la pantalla. Al manual fa referència a una app que m'he de descarregar per a configurar l'aparell. Em descarrego la app. El primer que em demana és que sincronitzi l'aparell per bluetooth amb el mòbil. Hi ha un botonet a sota que serveix per això. Un cop en sincronia, em demana configurar la wifi, ntroduint el password. Ara ja es pot començar a configurar via l'app. Primer, donar un nom a l'aparell, per si un cas en tens més d'un. Desprès, un altre fase et permet afegir nous aparells per a controlar, TV, media streamers i decodificadors de satèlit. 

Afegeixo la meva TV, una Sony. Introdueixo la marca i em localitza el nom. Un cop sel·leccionat em presenta una pantalla, per probar tots els botons que controlen la TV. Canvi de canal, control de volum, etc.. No funciona... glups... 

Ai que no va... Llavors me n'adono que no he tret el plàstic protector pegat a la part frontal. El trec, però no millora gaire la resposta. No hi ha resposta a les pulsacions de les tecles. Alguna va però no prou bé. Busco entre els menús de l'app a veure si hi ha alguna solució. No hi ha massa menús així que aviat acabaré. Finalment veig al menú de configuració que hi ha dues freqüències possibles 50 i 60. Canvio a 60. Ara ja funciona!!!! 

Poc queda per fer. Com a molt afegir, el que ells anomenen, una activitat. Aquesta 'activitat' permet definir una opció per que passis a un altre aparell font de la TV. 

Ja està! Comencem! 

A partir d'aquí millor que ho vegeu amb el video que vaig grabar:

Tot just, començo a fer-lo servir. D'entrada és espectacular però ja he notat que no funciona amb poca llum, tot i que ells afirmen que si que va.

Només el temps dirà si és realment pràctic i substituirà els comandaments. Us mantindré informats.

http:singlecue.com

PleXBMC

Soc un fan de l'XBMC, ara reanomenat com Kodi. És un media Center molt versatil i amb versions per a gairebé tots els sistemes. De fet, el tinc instal·lat en la seva versió XBMCbuntu i va molt bé. Tanmateix té algunes mancances que us comentaré més avall.

Un fork de l'XBMC de fa temps és el Plex. La diferència fonamental és que, a diferència de l'XBMC que és una aplicació d'escriptori única, s'ha dividit en una part que actua de servidor i un client heretat directament de la interficie de l'XBMC. Té els seus avantatges però també els seus inconvenients.

De fet, si comparem els dos, els avantatges d'un són les mancances de l'altre.

Interfície gràfica

L'interfície de Kodi ha evolucionat molt. Té moltes opcions i possibilitats de personalització amb tota mena de plugins fàcilment instal·lables. Un de molt útil que ha acabat integrant-se al programa és el dels subtítols, que et permet descarregar-los al mateix moment de veure el video mitjançant la interficie.

Per contra, el Plex, és un fork del motor de l'XBMC i la part de client sembla haver-se quedat en aquell punt, almenys en aparença.

Múltiples clients

Plex consta d'un client i d'una part servidor. Això permet tenir més d'un client i tenir sincronitzada tota la informació a tot arreu. El servidor s'encarrega de buscar i descarregar les metadades sobre el material multimèdia i mantenir la "biblioteca" actualitzada. Aquestes metadades confereixen a la interfície un aspecte molt atractiu. D'altra banda, es porta un control sobre la reproducció de cada fitxer multimedia, registrant si s'ha vist o no i la marca de temps que indica fins on s'ha vist i així permetre continuar la seva visualització a partir del punt on es va deixar. Com que aquesta lògica la gestiona el servidor, permet sincronitzar la informació entre diferents clients. Per exemple, pots parar de veure una pel·lícula a l'ordinador i continuar-la des del punt on et vas quedar, més endavant, a la tablet.

L'XBMC també et registra tot això, tanmateix, si tens dos XBMC independents, d'entrada no comparteixen aquesta informació. I dic d'entrada per què poc a poc ha anat evolucionant un sistema UPnP que permet utilitzar un XBMC de servidor al que conectar-te amb un altre XBMC que faria de client. L'XBMC servidor comparteix la seva llibreria per UPnP i el client hi accedeix. Això si, has de tenir sempre obert un XBMC servidor. El Plex servidor està pensat per a ser un procés servidor, actua ocult, actualitza la informació automàticament i està sempre minimitzat. L'XBMC s'hauria d'ocultar i afegir algun plugin per a que actualitzés la informació periòdicament.

Subtítols

Plex gestiona els subtítols des del servidor. Representa que els baixa amb la resta de metadades automàticament. Però això li resta la versatilitat que XBMC t'ofereix, que et permet buscar-los entre els diferents servidors manualment si automàticament no els troba.

Múltiples sistemes

Tant Plex com KODI es poden aconseguir per a diferents sistemes operatius. KODI es pot baixar per a Windows, OSX, Ubuntu, distribucions com OpenElec o XBMCbuntu, Android, Raspberry i iOS. El problema és que, per a instal·lar-lo a iOS, necessites fer el Jailbreak de l'iPhone o iPad, ja que el programa no està disponible a l'Apple Store (es algun tema sobre còdecs propietaris).

D'altra banda, Plex, (que també acaba de ser portat a PS3) si que té una app client per a iOS a l'Apple Store.

PleXBMC

Com veieu, el que no té un all té una ceba. Però i si fos possible tenir el millor d'ambdós mons? Això és el que preten el plugin per a Kodi (XBMC) PleXBMC.

Avui l'he provat i sembla bastant prometedor. Es tracta d'un plugin que instal·les al Kodi i que permet connectar-te al servidor de Plex i accedir amb la interfície del Kodi a la biblioteca del servidor Plex. D'aquesta manera tens el millor de les dues propostes: el client de Kodi i el servidor de Plex:

• El control de reproducció es queda registrat al servidor de Plex, de forma que pots sincronitzar-ho entre diferents clients de Kodi.
• Disposes de la interfície de Kodi amb totes les seves possibilitats.
• Disposes del servidor de Plex, amb tots els seus avantatges de sincronització automàtica de dades
• Pots utilitzar els subtítols de Kodi.
• Pots utilitzar el client de Plex a iOS per accedir al servidor (aquí perds autonomia per a gestionar els subtítols, no es pot tenir tot).

Ja ho veieu, en principi tot són avantatges. Ja us explicaré que tal l'experiència.

Que com s'instal·la? Fàcil:

1. Baixeu-vos el servidor de Plex adequat per al vostre sistema https://plex.tv
2. El configureu afegint les carpetes que contenen els vostres fitxers
3. Baixeu-vos el repositori del PleXBMC
4. Des de Kodi, aneu a Ajustaments -> Complements -> instal·la des d'un fitxer zip
5. Un cop teniu el repositori us apareixerà el complement PleXBMC a la llista de complements. L'instal·leu i ja ho teniu.
6. Per accedir-hi, al menu videos -> submenu complements el trobareu.

Ambilight

Fa un temps que vaig instal·lar el sistema Ambilight a la pantalla de TV de l'àtic. Tinc la mania de veure sempre la TV a les fosques i aquest sistema diuen que va bé per a la vista. La idea de l'Ambilight és expandir els colors al voltant de la imatge més enllà de la pantalla no només per produir la sensació de que la pantalla és més gran sinó per que diuen els estudis que l'efecte és positiu per a l'experiència, reduint l'esgotament visual de l'espectador i millorant l'experiència visual en general.
El sistema Ambilight va ser inventat per Philips i aplicat a determinats models de la seva gama d'aparells de Televisió. Per això al principi, no era a l'abast de tothom. Ara però, amb la difusió de les llums LED aquest sistema és fàcilment reproduïble si ets un geek i una mica manetes. La idea es situar al voltant de la pantalla una sèrie de llums LED controlades per un microprocessador. I aquest micro, controlar-lo mitjançant software del PC sincronitzat amb el software reproductor de vídeo.

Internet és ple d'articles on s'explica, amb tota mena de detalls, com fer-se un sistema d'Ambilight casolà, així que no ho repetiré aquí, però si que us

en faré 5 cèntims per a que vegueu quines opcions hi ha.
D'entrada depèn de la instal·lació que tingueu. Algunes per exemple són més adequades per la seva flexibilitat:

Raspberry Pi + Raspbmc: No necessitareu gran cosa més a banda dels LEDs i . Això si, el software carrega bastant el processador. Aquí teniu una guia detallada: http://misapuntesde.com/res/Ambilight_con_Raspberry_Pi.pdf
Per a descarregar de càrrega la Raspberry podeu afegir un Arduino a qui delegar el control del sistema Ambilight.

Ambione: PC + Arduino: En aquesta configuració contem amb un PC amb XBMC com a Media Center conectat via USB a un Arduino i una placa per montar un circuit, connectada via el port sèrie. Requereix una mica més de manya doncs s'ha de soldar un circuit senzill.
http://www.briefer.es/2012/01/amblone-fabricate-tu-propio-ambilight

A banda d'aquestes opcions n'hi ha d'altres. Si feu una senzilla cerca per google o youtube us en sortiran unes quantes més. Bàsicament totes tenen la mateixa idea: Un PC o Raspberry on instal·lar el reproductor multimèdia i un controlador associat per gestionar les tires LED pegades al voltant de la pantalla.

Pel que fa al software, podeu fer servir software lliure: el XBMC com a Media Center amb un plugin anomenat boblight que s'instal·la des del propi XBMC de forma molt senzilla. Però compte per que aquest plugin necessita un daemon associat boblightd. Segurament no trobareu una versió compilada especifica per al vostre sistema operatiu així que us recomano un sistema en el que us resulti senzill compilar-lo. (jo tenia OpenElec i a l'hora d'actualitzar paquets necessaris per a compilar em deia que s'havia desactivat l'actualització dels paquets per tal de garantir una futura actualització automàtica del sistema. Suposo que és pot activar fàcilment però com que acabava d'instal·lar-lo vaig optar per canviar a XBMCbuntu.) : https://code.google.com/p/boblight/wiki/boblightd .

Finalment, si no voleu complicar-vos massa la vida o us fa por ficar-vos-hi, també podeu comprar directament tot el sistema per Internet. El projecte kickstarter lightpack us porta a casa les llums LED preparades per a empegar al voltant de la pantalla i una caixa a la que es connecten fàcilment, que també pots empegar darrera la TV i que va connectada al PC per USB. Us costarà al voltant de 100 euros (la comoditat es paga). Tot i així, no us estalviarà tots els maldecaps si voleu fer servir boblight com a software controlador enlloc del seu propi. Per a fer servir boblight, necessitareu un fitxer de configuració. Teniu tot el necessari en aquesta web: http://runcoderepeat.com/setting-up-lightpack-with-boblight-and-xbmcbuntu/

Com veieu el tema dona per a molt. Un bon lloc per a començar, en català, tot i que inacabat encara el teniu a:
http://rubeninfante.com/ca/2013/12/26/ambilight-casero-bueno-y-barato-parte-1-materiales/

Un altre punt d'entrada a projectes ambilight:http://www.ambilight4pc.com

Molta sort!

Linux revolution

Desprès d'una temporadeta (des de Nadal) utilitzant el XBMC per a Windows amb bastant d'èxit, m'he decidit a fer un nou intent de pas al programari lliure amb totes les de la llei. Un cop superat el tema del media center, veient que tot i passar a linux puc continuar gaudint del XBMC no veig ja cap raó per a que aquest pas ja no sigui possible (d'aquí a un temps ja us diré si m'equivocava). Soc conscient que hi han coses que costaran més del que costaven amb Windows, però espero guanyar amb estabilitat del sistema.
El meu sistema consta de:
1. Un mini-ITX que faig servir de NAS on tinc connectats discs durs externs i interns amb els meus arxius multimedia.
2. Un ordinador amb una carcasa de saló que és el meu Media Center, connectat a una TV directament de 50'' i un Home Cinema.
3. Un PC normal per a treballar.

Cada cert temps intento passar-me a Linux, però normalment, problemes amb els drivers, tarjes gràfiques, dificultats de configuració o manca de Software adient per a segons que, em fan tornar enrera. Vegem si aquest cop ho aconsegueixo.
D'entrada, començarem amb un sistema dual a tot arreu. Ja he instal·lat Fedora 14 al PC, desprès d'unes quantes lluites he aconseguit el so i utilitzar els drivers de la tarja gràfica. Bé, el so l'he aconseguit re-instal·lant una tarja de sò que havia tret, doncs amb la integrada a la placa ja en tenia prou amb Windows.
Al NAS he instal·lat una distribució més amigable, el Ubuntu 10.10 Maverick. La veritat és que, així d'entrada, m'ha semblat molt bona. Sencilla de fer servir i sense errors, almenys de moment. He pogut compartir les carpetes amb tota la biblioteca multimedia mitjançat SAMBA amb molta facilitat (dirèctament per la interficie gràfica sense entrar en comandes de terminal). Perfecte!.
Al Media Center també hi instal·lo el Ubuntu. De moment les aparences son molt bones. M'ha detectat sense problemes tots els accessoris, el comandament a distància que anava amb la carcasa Thermaltake, el teclat Logitech bluetooth, la configuració gràfica de la pantalla adaptada a la TV, etc.... He instal·lat el XBMC per a l'Ubuntu i va de meravella, més que amb Windows que es penjava de tant en quant. He accedit a les carpetes compartides sense problemes. Ara be, tinc problemes amb el sò. I és que no se com configurar la sortida S/PDIF òptica al Home Cinema. Al principi va funcionar però només amb algun film 5.1, però els Stereo no. Ara he tocat tant la configuració que ja no va cap sò. Això al XBMC, a l'escriptori no ha funcionat mai.
En quant a gràfica, de moment utilitza la GPU integrada amb la placa, una ATI. He instal·lat els drivers de ATI. No he fet proutes proves encara sobre aquest particular. També te instal·lat una NVIDIA PCI, m'agradaria que funcionés amb la NVIDIA que és més potent però ja veurem.
Falta molt de camí per a aconseguir una plena integració de tots els sistemes. Falta veure que fer amb el streaming de video a l'iPad, la sincronització amb l'iTunes, etc... però aquest cop potser si que veig més factible el pas complet (o almenys canvi d'hàbits) al programari lliure.

Projecte cinema a casa (3a. part): el HTPC

Molt bé, ja tinc la tele, una sony Bravia de 50''. He de dir, que quan la vaig comprar, no hi havia la oferta de tv LED ni 3D, sino, segurament m'hagués decantat per una altra opció. He vist una Sony de 60'' LED que fa molt bona pinta.

Anem al que toca ara. El Media center propiament dit. Es tracta d'un ordinador PC Phenom II que ja tenia. Amb dos discs durs interns i un parell més externs. Una tarja gràfica que no cal tant però que també tenia. El que he fet es comprar una carcasa externa per a ficar a un menjador. Él tema de les carcasses de HTPC és un tema més complicat del que pensava. N'hi ha amb pantalla LCD, sense pantalla LCD, amb comandament a distancia, sense, grans, petites, minis, etc...
El primer que s'ha de considerar és, tinc els components prèviament o be els he de comprar. Si els has de comprar pots ajustar-los al tamany de la caixa i fer que aquesta sigui més petita. Però si ja els tens et suggereixo que abans de comprar la caixa la comprovis. Com es pot fer? doncs implicant als de la botiga per a que te la montin ells mateixos. Si hi troben algun problema ells mateixos ho veuran i et suggeriràn un canvi de caixa (o de components). Hi han diversos tamanys. El tamany ve una mica indicat per la compatibilitat amb les plaques base, o almenys en teoria. Així si una caixa és compatible ATX hauria de poder encabir una placa d'aquest tamany i els seus components. Si és micro ATX, doncs és més petita. He dit teòricament perquè a l'hora de la veritat hi ha més elements a tenir en compte. Sobretot el tamany de la tarja gràfica. Hi han autèntics monstres de tarjes gràfiques i disipadors que no hi cabran en la majoria de caixes HTPC de sobretaula. Un altre aspecte important és la posició dels components. Com queden colocats els components dins la caixa pot ser la diferència entre l'èxit o el fracàs. Si la tarja gràfica és massa llarga i just cau a davant del lector de DVD no hi cabrà. Igualment el tamany del dissipador de la CPU pot ser un obstacle en quant a mides d'alçada per segons quina caixa.
Arribat aquest punt, suposem que els teus components del PC no caben a la caixa que has escollit. Tens dues opcions, o canviar de caixa o canviar els components. Jo vaig optar per canviar de caixa. Probablement em va encarir el resultat final, més que canviant els components, però vaig agafar una caixa que em garantitza que si mai canvio algun component no estaré limitat pel tamany ja que és prou gran com per encabir-hi qualsevol component. Això es pot fer es clar si no hi tens problemes d'espai on has d'ubicar el HTPC de sobretaula. En el meu cas no en tenia.
Hi ha molts models de caixes però la majoria tendeixen a ser de tamany com més reduit millor. Els elements que fan variar més el preu d'una caixa son:
- comandament a distància
- el display
- pantalla LCD
- el material de la caixa
- el sistema de ventilació. Evidentment interessa que sigui força silenciós.

La meva primera idea era una NOX-Live, però no va ser possible pel tamany dels components de l'ordinador que tenia. Hauria d'haver canviat els components i no em donava la gana. Eren massa grans per a la carcassa en qüestió. Així que finalment em vaig quedar amb una Thermaltake. De Thermaltake n'hi ha diversos models. Alguns amb pantalleta LCD per controlar el HTPC sense tenir que engegar la TV. El meu model és una Thermaltake DH103:
És enorme, 464 x 211 x 430 mm, pesa vora 11 Kg. No té LCD sino un display com veieu. Te entrades USB per davant, comandament a distància amb software incorporat i sistema de refrigeració amb ventiladors força silenciós.